Dijous, 8.4.2010. 05:00 h

Moure's en temps de crisi

El gran dilema que s'ofereix als demandants de treball d'avui en dia és: o et mous o la feina no et vindrà sola. És molt cert, però crec que molt poc efectiu en realitat. Què és moure's? Per la majoria de la gent, moure's significa enviar desenes de correus electrònics als amics demanant si coneixen algú que necessita un perfil similar al nostre, i consultar les pàgines web especialitzades i on hem penjat el nostre currículum a veure si sona la flauta. Evidentment hi ha gent per a tot, però n'hi ha que es queden aquí, que no acaben de moure's més enllà de la virtualitat 2.0. I, molt sovint i per desgràcia, la flauta no sona en digital.

Ep, que en això de la cerca de feina no hi ha culpes, eh! No es pot negar que el mercat de treball no està en les condicions que es trobava fa uns anys, quan la recerca per Internet si que donava fruits, i així van créixer en reputació aquests portals. La societat de la informació, però, encara no ofereix tots els mecanismes possibles de contacte per a qui es troba sense feina i amb capacitació acadèmica o d'experiència suficient. Tot arribarà...

És significatiu que parli de recerca de feina i no de creació d'empreses, oi? La majoria de la gent, al trobar-se a l'atur, avui ja no pensa en crear una empresa. Masses tràmits i masses traves. Si em permeteu una reflexió diguem-ne sociològica, a mi això de la fi de la Catalunya emprenedora atribuïda a tals o quals polítiques de tals o quals governs catalans no m'acaba de convèncer. Per què, voleu dir que amb menys traves administratives hi haurien més autònoms? Menys burocràcia és més ocupació? El país on és més fàcil establir una empresa (privada, és clar), Nova Zelanda, té un 18% dels treballadors treballant pel sector públic. Catalunya té avui un 3,95% de funcionaris, i un sector públic que ocupa a un 9% de la població activa. No sé, però jo crec que hi poden haver altres explicacions i no tenen a veure -vaja, no massa- amb la nostra burocràcia.

Més aviat crec que la globalització del mercat fa impossible indústries competitives si no hi ha un recolzament financer molt i molt important, que els pobres mortals no podem ni somiar a aconseguir de la nit al matí. Igualment, la competència en qualsevol mercat dels autònoms és tan ferotge i tan explotada que a veure qui és la guapa que s'anima a muntar-se un pla de vida basat en l'inici des de zero. Sí, i tant, que de vegades no hi ha més remei, però amb unes oposicions al funcionariat a la vista...

I ja hi som: moure's avui en dia vol dir plantejar-se les oposicions. El funcionariat, allò que en teoria no casa amb al nostra idiosincràsia com a poble, és la sortida més senzilla, la que aporta més seguretat i més claredat en el plantejament. No és d'estranyar que obri el Facebook i entre les amistats cada cop llegeixi més sovint: s'acosten les 'opos'! Simptomàtic, oi?