Dijous, 13.5.2010. 05:00 h

La salut del rei és qüestió d'Estat?

És sabut que les persones grans tenen xacres. Llei de vida. Quan no és un all és una ceba i tots hi passarem un dia o altre. Uns, però, ho passen millor que altres. El rei per exemple. Ni problema de llista d'espera, ni estalvi que valgui. Sí, amb la salut no s'hi juga i menys amb la del cap d'Estat, però que m'avisin si passa sovint. Que m'avisin perquè ja que pago els meus impostos religiosament voldria saber què costen aquestes intervencions. Què costa traslladar la cort a un hospital barceloní i què costa fer esperar a les persones que estaven a la llista d'espera i a les habitacions del Clínic.

Ja que sóc la pagana d'aquestes festes, voldria saber quan he de treballar perquè el senyor rei tingui una habitació reial en un hospital públic. Déu me'n guard de desitjar-li cap mal! Que es recuperi, i que ho faci ben aviat, que així podrà tornar a les seva feina dura i cansada com n'hi ha poques. Perquè aguantar com un estaquirot hores i hores de rotllos pels quals ningú t'ha escollit més enllà de la providència d'un dictador us asseguro que deu ser cansat. I avorrit.

Ara que el què em preocupa de veritat és què passarà quan les xacres del rei siguin reiterades. Ens fem grans i és inevitable que el cos no aguanti. Els plebeus el què fem és intentar estar per els nostres avis: centres de dia, ajudes domèstiques, i si no hi ha cap més remei, residències. El rei que tenim té 71 anys. Com que ha viscut bé se li suposa una esperança de vida relativament normal; posa-li més enllà de deu anys més. Què farem al passar aquest temps? Què farem durant aquesta dècada quan el senyor rei caigui i es trenqui el fèmur? Estaran preparats els hospitals de fora Catalunya si arriba la independència i el senyor rei s'indisposa?

Perquè em preocupa que durant els propers anys sigui un tema recurrent per la vida política espanyola la vellesa d'un senyor. Ja en tenim prou amb les xacres de vellesa de determinats òrgans de l'Estat, diga-li Tribunal Constitucional, com per estar pendents ara dels ingressos hospitalaris del senyor monarca. Si tan sols poguéssim saber en què gasta els nostres diners aquest bon home, ja em donaria una mica per contenta. Perquè ja que l'hem de mantenir estoicament, intervencions quirúrgiques incloses, el mínim és una mica de transparència en els comptes. Que ja tocaria, oi?