Dissabte, 6.3.2010. 05:00 h

carregant
És inevitable aquests dies obrir la televisió i trobar-se amb el debat de toros sí, toros no, o més aviat corrides sí, corrides no. N'hi ha que amb molta gràcia fins i tot ja han passat a
España-sol-y-toros sí,
separatistas-rojos-y-masones no, déu n'hi do el nivell. Jo ho deixaria més aviat en un tortura sí, tortura no, però bé, com que els 'antipapanates' diuen que ara només valen els grisos procuraré deixar clara la postura no sigui cas que vingui un talibà de la gamma cromàtica i em vulgui fer creure que torturar és un espectacle que en ocasions és acceptable, i que jo tinc prejudicis 'progres' i 'esquerrosos' -quin crim, oi? No, jo crec que no.
Una cosa: els animals no són persones, però les persones si que som animals. Vaja que no són el mateix els drets humans que els drets animals, però tampoc és qüestió de dir que els animals no tenen cap dret. A casa els avis es mataven animals: porcs, conills, gallines fins i tot altres coses, a les quals el paladar vallesà està menys acostumat. No us negaré que la visió de l'animal viu i tant bufó i després al plat mai m'ha fet massa gràcia. Però quan parlem d'un
tendido de milers de persones veient com es tortura salvatgement un animal no estem parlant de drets dels animals, sinó de l'animalització de l'espectacle humà. La tortura com a espectacle, i a més pretenent recaptar beneficis amb la sang, el patiment i la brutalitat; això és el que s'ha de prohibir de totes totes.
Prohibir, ui! Quina paraula, oi? Quan estem tant acostumats a viure sense festes on es llencen ases des dels campanars, perquè s'han prohibit, o sense nens a les mines, i amb jornades regulades de vuit hores i amb salaris mínims, sembla mentida que encara estem discutint si els governs poden o no poden prohibir. I és clar que poden! Ja ho deia abans, les persones som animals, però tenim una cosa que se'n diu racionalitat, i amb aquesta des de fa uns quants mil·lennis hem arribat a la conclusió que per conviure no es poden tolerar certes coses, i d'aquí venen els tabús -que són límits culturals- i les lleis -que són límits socials-. Segur que hi ha persones que s'estimen tant la seva llibertat i la dels toros que gaudeixen veient com corre la sang. Però per sort, la llei de la selva fa segles que es va acabar. I també fa segles que es va decidir que les persones que fan muuuu no són les que han de marcar les llibertats de les persones, ni dels animals. I ara, menys.