Dissabte, 6.2.2010. 05:00 h

La sessió és a punt de començar, desconnectin els mòbils

M'agrada veure les pel·lícules en pantalla gran, però com que el meu sou mileurista no em permet una pantalla de 42 polzades, encara prefereixo anar al cinema. Dilluns passat vaig decidir que no em fessin vaga a sobre, i per això vaig anar al cinema Alhambra de la Garriga. Quin gran mèrit té aquest cinema! Passant de lleis i burocràcia. Tu entres i et reben amb música de Cole Porter i una entranyable senyora que et trenca l'entrada i t'indica amb la llanterna el millor lloc possible. Al cinema Alhambra no hi passen tràilers de pel·lícules que no voldràs veure mai, la sessió comença i acaba amb puntualitat britànica, i les crispetes no són benvingudes!

De moment no em deixo 'embaucar' per aquestes superpel·licules dels multicines; els premis ja les potencien prou. Per cert, fa uns dies es van donar a conèixer les candidatures dels premis que porten el nom dels multicines que tenim més a prop, i ells mateixos ja són una incoherència total a no tenir amb compte. Com pot ser que un actor estigui nominat per la seva interpretació, i la pel·licula en què ha participat no estigui nominada, tot i que en teoria té un bon guió, que tampoc és nominat? Vaja, que com pot ser que un actor faci una bona interpretació d'un mal guió? O, per exemple, com s'explica que una actriu d'Alcobendas (res en contra del poble) estigui nominada per una pel·lícula d'aquelles que anomenen 'de repartiment coral' i la resta del repartiment no obtingui res a canvi? Ni tan sols el director, que ja té un mèrit considerable al dirigir aquest 'repartiment coral'. Incoherències que tant sols tenen explicació si aconseguiu contactar amb el productor-promotor-representant que tingui més poder d'influència en aquest meravellós món que anomenen Hollywood.

En fi, jo prefereixo les sensateses que m'ofereixen al cinema Alhambra. Imagineu, esteu en un edifici del 1913 amb una fantàstica façana modernista, que ha vist mil i una històries a dins, superant guerres, repúbliques i dictadures, i que ara us ofereix més històries... que potser no tindran un Oscar, però, de ben segur, us deixaran un més que bon regust de boca. Alguns les anomenen pelis folkies, altres indies i molts altres d'autor. Jo prefereixo anomenar-les pel·lícules amb transfons viquipèdic -són aquelles que quan acabes de veure-les, corres a la Viquipèdia o al Youtube i no pares de mirar documentació al respecte, perquè t'han arribat a agradar tant que no vols que s'acabin.

Són les 'llaminadures' que ofereix aquest cinema, l'Alhambra, tant únic com ell sol i que intentem que no s'extingeixi com s'han anat apagant tots els altres cinemes de poble. Oi que tots recordeu Cinema Paradiso? Doncs d'això es tracta, gent!