Diumenge, 10.1.2010. 05:00 h

carregant
En un vell garatge del polígon industrial Can Met Sidro ara mateix són tres quarts d'onze del matí i fa fred, molt de fred, i un ventet humit que cala als ossos i no deixa pensar en gaires coses. La Marina hi viu des de fa quatre mesos, quan es va quedar sense feina i sense pis; i encara bo que té aquest vell garatge que era del seu pare i li fa de sostre, perquè sinó estaria patint fred en qualsevol racó de la Garriga.
La crisi de l'atur, com a tants miler de persones, també ha enxampat la Marina: una víctima més d'aquesta plaga. Treballava com enginyera en una empresa de fabricació d'elements electrònics, però, com molta gent, s'ha quedat al carrer perquè la maleïda crisi no té en compte ni persones ni coneixements. Però la Marina té nous plans: està pensant en marxar del país i anar a viure, d'una vegada per totes, a un lloc més càlid, perquè aquest maleit fred no la deixa pensar. Avui ha rebut una carta de la seva amiga Jody, que viu a les illes verges britàniques i que es dedica a organitzar excursions submarines pels atols i paisatges varis de les illes verges.
Una idea temptadora, oi? I és que a la Marina el fred no l'hi deixa pensar gaire, però li fa veure nítidament una única cosa: la possibilitat d'anar en pantalons curts tot el dia i ser feliç mirant l'oceà infinit davant seu; i com que encara té un raconet d'euros ben guardat i aquest vell però ben condicionat garatge per llogar, ja sap que farà: donar la benvinguda a l'any nou perdent la seva vista damunt l'oceà pacific.
No donaré lliçons de moral barates, perquè no vull semblar un mossèn, però hem de treballar aquests canvis que ens faran millor persones, un millor país i una millor societat. La Marina ha decidit marxar; no és una fugida endavant, és una solució al seu problema que farà la seva vida millor.
La Marina aplica la filosofia del 'tot esta per fer i tot és possible', que ara, més que mai, hem de tenir present -i que afortunadament està de moda. Vivim temps econòmics, polítics i socials difícils. I aquesta filosofia sempre -sempre- ha estat present, però mai l'hem tingut en compte. Ara és el nostre moment -com a persones, com a país, com a societat- per tirar endavant les possibilitats que hi ha. La mínima possibilitats de canvi l'hem d'aprofitar:
Change is possible and change is positive!