És sabut que les persones grans tenen xacres. Llei de vida. Quan no és un all és una ceba i tots hi passarem un dia o altre. Uns, però, ho passen millor que altres. El rei per exemple. Ni problema de llista d'espera, ni estalvi que valgui. Sí, amb la salut no s'hi juga i menys amb la del cap d'Estat, però que m'avisin si passa sovint. Que m'avisin perquè ja que pago els meus impostos religiosament voldria saber què costen aquestes intervencions. Què costa traslladar la cort a un hospital barceloní i què costa fer esperar a les persones que estaven a la llista d'espera i a les habitacions del Clínic. llegir més

El gran dilema que s'ofereix als demandants de treball d'avui en dia és: o et mous o la feina no et vindrà sola. És molt cert, però crec que molt poc efectiu en realitat. Què és moure's? Per la majoria de la gent, moure's significa enviar desenes de correus electrònics als amics demanant si coneixen algú que necessita un perfil similar al nostre, i consultar les pàgines web especialitzades i on hem penjat el nostre currículum a veure si sona la flauta. Evidentment hi ha gent per a tot, però n'hi ha que es queden aquí, que no acaben de moure's més enllà de la virtualitat 2. llegir més

És inevitable aquests dies obrir la televisió i trobar-se amb el debat de toros sí, toros no, o més aviat corrides sí, corrides no. N'hi ha que amb molta gràcia fins i tot ja han passat a España-sol-y-toros sí, separatistas-rojos-y-masones no, déu n'hi do el nivell. Jo ho deixaria més aviat en un tortura sí, tortura no, però bé, com que els 'antipapanates' diuen que ara només valen els grisos procuraré deixar clara la postura no sigui cas que vingui un talibà de la gamma cromàtica i em vulgui fer creure que torturar és un espectacle que en ocasions és acceptable, i que jo tinc prejudicis 'progres' i 'esquerrosos' -quin crim, oi? No, jo crec que no. llegir més

M'agrada veure les pel·lícules en pantalla gran, però com que el meu sou mileurista no em permet una pantalla de 42 polzades, encara prefereixo anar al cinema. Dilluns passat vaig decidir que no em fessin vaga a sobre, i per això vaig anar al cinema Alhambra de la Garriga. Quin gran mèrit té aquest cinema! Passant de lleis i burocràcia. Tu entres i et reben amb música de Cole Porter i una entranyable senyora que et trenca l'entrada i t'indica amb la llanterna el millor lloc possible. Al cinema Alhambra no hi passen tràilers de pel·lícules que no voldràs veure mai, la sessió comença i acaba amb puntualitat britànica, i les crispetes no són benvingudes!

De moment no em deixo 'embaucar' per aquestes superpel·licules dels multicines; els premis ja les potencien prou. llegir més

En un vell garatge del polígon industrial Can Met Sidro ara mateix són tres quarts d'onze del matí i fa fred, molt de fred, i un ventet humit que cala als ossos i no deixa pensar en gaires coses. La Marina hi viu des de fa quatre mesos, quan es va quedar sense feina i sense pis; i encara bo que té aquest vell garatge que era del seu pare i li fa de sostre, perquè sinó estaria patint fred en qualsevol racó de la Garriga.

La crisi de l'atur, com a tants miler de persones, també ha enxampat la Marina: una víctima més d'aquesta plaga. llegir més