Divendres, 13.5.2011. 13:10 h

Els Estats Units i la deriva del Dret Internacional

A falta d’una constitució i global, les regles i normes de dret internacional són, per definició, més fluides, menys estables, i més vulnerables a violacions que les regles i normes de dret nacional. De fet, s’ha dit que en el dret internacional funciona una mena de jurisprudència en què les normes i lleis es modelen a partir no només de les accions de les potències, petites i grans, sinó també de les reaccions per part de les potències veïnes. Les accions dels òrgans de dret internacional vinculats a les Nacions Unides, a la Creu Roja Internacional (pel que fa a drets humans, i lleis de guerra, amb la Convenció de Ginebra, per exemple), malgrat són importants, no són tan determinants com les mateixes accions dels Estats –i la reacció a aquestes- per la configuració d’aquestes normes.

El professor Matthew Evangelista, de la Universitat de Cornell (Estats Units) ha fet una xerrada sobre el tema aquesta mateixa setmana a l’IBEI (Institut Barcelona d’Estudis Internacionals). El professor Evangelista ha explicat com les accions en matèria de política exterior de Barack Obama en tant que cap de l’Administració dels EUA no s’allunyen gaire, o pràcticament gens, de les que va dur a terme el seu predecessor al càrrec, George W. Bush. Específicament, si ens fixem en polítiques relatives a la tortura, l’estatut dels presoners, o l’assassinat de presumptes terroristes en territoris estrangers, Obama ha tingut una política de continuïtat, més que no pas de canvi, respecte a Bush. Dit d’una altra manera, aquell missatge de 'Change' que tant de 'Hope' els va inspirar a alguns el mes de Novembre de 2008, quan Obama va ser elegit president, s’ha quedat més en un eslògan publicitari a l’estil de la Coca-Cola que cap altra cosa. Almenys pel que fa a la política internacional.

El professor Evangelista també ha remarcat que el que ha passat al món després de l’onze de setembre de 2001, particularment les intervencions armades dels Estats Units i els seus aliats a Afganistan i Iraq, l’obertura i funcionament del camp de presoners de Guantánamo (en territori americà a l’illa de Cuba), i també -fa deu dies- l’assassinat a Pakistan del presumpte cervell dels atemptats de les
torres bessones de Nova York, és molt rellevant pel dret internacional. Obama va dir aquesta setmana que qualsevol que es qüestionés la bondat de la seva acció al Pakistan, que va significar -entre d’altres- una violació del dret de sobirania contra aquest estat, “s’havia de fer mirar el cap”. I no només això, el director de la CIA, Leon Panetta, ha admès obertament que una forma de tortura, el 'Waterboarding' (consistent en simular l’ofec a la persona torturada), va ser clau per a obtenir informació en interrogatoris que els hauria portat al desitjat botí: Bin Laden (i això malgrat el mes de Gener de 2009, Obama va prohibir l’ús del Waterboarding, que
l’administració Bush havia arribat a desestimar com a forma de tortura). D’altra banda, l’Administració Obama no qüestiona l’ús de robots ('drones') per a cometre assassinats selectius en territori afganès i pakistanès, contra suposats terroristes; aquesta és una pràctica força extesa des de fa anys.

Totes aquestes accions dels Estats Units, al marge de posar en dubte el dret constitucional del propi país i poder ser-nos més o menys antipàtiques, impliquen canvis en regles de dret internacional fins ara establertes. Per exemple, el dret de sobirania dels Estats, o el dret a dur a terme una guerra 'preemptive' (diferent de la 'preventive'), que va ser usat indegudament per justificar la guerra contra l’Iraq.

Però no és només l’acció dels EUA la que determina el canvi en les normes: si la resta de caps d’Estat accepten, no denuncien, i per tant tàcitament acaten les noves regles de funcionament, aquestes s’erigiran com a normes de dret internacional a les quals tota altra potència s’hi podrà adherir. Així doncs, pel bé general, hagués estat desitjable que, al marge de pensadors i activistes - com ara Noam Chomsky o Adolfo Pérez Esquivel - polítics i caps d’Estats també haguessin pres partit sobre aquestes accions i haguessin almenys mostrat una certa voluntat de preservar unes normes de dret internacional que fins ara donaven certes garanties. Sense cap d’aquests pronunciaments anem a la deriva del que facin les grans potències seguint els seus interessos, i el dret internacional es converteix encara més en un instrument per a perseguint-los.