Nuclear

( 11 vots )

 carregant

Com passa sovint en aquestes ocasions, resulta que ara tots som experts en energia nuclear: que si el més important és que el nucli no fusioni, que si les particules radioactives només són perilloses si arriben a sortir de la càpsula de seguretat de l’edifici, que si el sistema de refrigeració no hauria de fallar mai, que cada reactor funciona de forma independent, i similar. Els diaris ens omplen ara d’informacions i d’imatges que, com deia el columnista Ignacio Escolar, ens recorden més a la pel.lícula Regreso al Futuro que a una altra cosa. Però el fet és que imagino que, igual que una servidora, la majoria de població mundial té un grau d’informació nul sobre l’energia nuclear: com es genera, què implica, i quines en són les conseqüències a curt i a llarg termini. No en parlem mai de les nuclears, però ara aprenem que una bona part del planeta en depèn energèticament (segurament gràcies a això molts de nosaltres encara podem comprar gasolina a un preu assequible i moure’ns en cotxe amunt i a avall). D’altra banda, jo no tinc ni idea del que s’ha de fer en cas de catàstrofe nuclear: iode, tancar finestres? Molt bé, gràcies per avisar, perquè ara “gràcies” a l’accident de Fukushima ara sé que, a banda de les centrals de Vandellós —en procés de desmantellament−, a Catalunya tenim en funcionament la central nuclear d’Ascó i a França, pais veí (la radioactivitat no hi entén de fronteres) hi ha actives ni més ni menys que 58 centrals nuclears. Aquestes, sumades a les altres 5 que hi ha a Espanya, no ens deixa exempts de risc. Que jo sàpiga al rebost no ho tinc iode, i si n’hagués de sortir a comprar no sé on hauria d’anar: a la farmàcia, la drogueria?

Com és que encara hi ha centrals nuclears al món? Per què hi ha centrals nuclears en un territori amb moviments sísmics i per tant un elevat risc de terratremol? Com entra això a la mentalitat de l’homo economicus? (sembla més aviat fruit de l’homo stupidus). Japó és un país desenvolupat sense pràcticament recursos energètics i, “és clar”, com diuen alguns, no queda altre remei que utilitzar aquesta energia per tal de sobreviure en un món energeticodependent. Com qualsevol altra energia, la nuclear té costos que cal incloure en el còmput quan es decideix quina utilitzar. Utilitzar el petroli tampoc està exempt de costos, entre d’altres, polítics: genera dependència cap als països que detenten els pous de l’or negre. No cal oblidar que els amos del petroli oprimeixen a la seves poblacions a base de bombes (com en el cas de Líbia) o de petrodòlars (com en el cas d’Arabia Saudita). I sembla que ara per ara utilitzar fonts d’energia renovable no és suficient per a les “necessitats” energètiques de molts països.

Un dels costos fonamentals de l’energia nuclear són els residus perpetus (ultratòxics) –no recordo què en feia en Marty McFly de les ampolletes d’energia pel DeLorean,un cop buides- aquests són els que s’han tingut en compte fins ara en els càlculs “racionals” que han portat a utilitzar-la. Per l’homo economicus que no té en compte períodes futurs (o que té el que s’anomena una taxa de descompte molt alta: el futur li importa poc), aquest tipus de costos, que no li repercuteixen directament, difícilment superen els beneficis. Ara bé, hi ha altres costos, que són tots aquests que ara encara comencem a observar: costos presents relacionats amb el risc (per exemple, d’accidents). Tots els costos medioambientals causats per la fuga de radioactivitat, que afecten a mars, muntanyes, animals i persones humanes. Costos que superen amb escreix qualsevol possible benefici de l’energia nuclear sobre la resta d’energies. Costos que potser ara, gràcies a la desgràcia, els polítics comencem a computar. I és que l’energia nuclear va molt bé quan tot va bé. Però quan no, les conseqüències negatives són inabastables.

Llegeixo que Alemanya i Suissa ja replantegen la seva política nuclear i que la UE es reuneix avui per a replantejar polítiques. Ho celebro: la coordinació internacional és crucial en aquests temes (de nou, la contaminació no hi entén de fronteres). Ara bé, els ciutadans/es de peu tenim el deure de fer que això passin de ser simples titulars per a calmar el pànic momentani; cal que amb el vot i la paraula fem que els polítics prenguin partit real sobre el tema enèrgetic. Ara més que mai aquest ha de ser un tema a l’agenda electoral, a fi de que es faci el que la majoria volem: polítiques medioambientalment responsables. D’altra banda tots tenim deures a fer per tal de disminuir la demanda energètica, ja que només així podrem donar entrada a la utilització d’energies renovables que —malgrat potser (ara per ara) no siguin tan eficients com l’energia nuclear−, no ens posi en risc de destruir-nos a nosaltres, els nostres fills i tot el que ens envolta i els envoltaria.

2421 lectures       6 comentaris

Imprimir       Compartir       Enviar article a un/a amic/ga

laia balcells