Dissabte, 3.7.2010. 05:00 h

Sobre la lentitud de la ciència

El proper mes d'agost sortirà publicat a l'American Political Science Review un article que firmo, conjuntament amb el professor de la Universitat de Yale Stathis N. Kalyvas. En aquest article presentem una nova tipologia de guerres civils, i estudiem l'evolució dels conflictes armats interns des de la fi de la Segona Guerra Mundial fins a mitjan de la dècada del 2000. Després de codificar, a partir de la nostra tipologia, les 147 guerres civils que han tingut lloc al món durant aquests seixanta anys, hem realitzat una sèrie d'anàlisis empírics -fent servir tècniques estadístiques-, que, acompanyats per una reflexió teòrica, ens han permès establir que la fi de la Guerra Freda i la dissolució de la Unió Soviètica (l'any 1991) va suposar un punt d'inflexió clau per la naturalesa i evolució dels conflictes armats civils al món.

Durant la Guerra Freda van predominar un tipus de guerra civil molt particular, les anomenades guerres civils irregulars (o guerres de guerrilles); amb la fi del bloc soviètic, els recursos que la URSS aportava a rebels de tot el món i, de forma important també, la fi de la utopia marxista, aquest tipus de guerra va veure la seva fi. Amb tot, a partir de l'any 1991 el nombre de guerres al món no va disminuir -com es podria haver esperat. Als anys noranta i dos mil ja no ens varem trobar amb guerres lluitades per rebels amb ideari marxista enfrontats a estats potents -i sovint emparats pels Estats Units- com havia passat a Cuba, El Salvador o Colòmbia; a partir d'aquest moment ens vam començar a trobar amb guerres que ocorrien en estats fallits -sovint del continent africà-, molts d'ells perjudicats per la fi dels influxos de les superpotències.

En aquestes guerres, que nosaltres anomenem simètriques no-convencionals, els civils han estat les principals víctimes de rebels i milícies, mancats sovint d'ideologia i tecnologia de guerra, i enfrontats a estats sense capacitats, i també molt sovint predadors i brutals amb els seus ciutadans -Sierra Lleona, Libèria o Uganda en són casos clars. A la vegada, la fi del bloc soviètic també va marcar l'inici d'un nou tipus de guerra, que va afectar sobretot als estats que van sorgir de l'antiga Unió Soviètica, que van quedar enfrontats internament i on els diferents bàndols es van poder fer amb arsenal militar potent per lluitar guerres d'alta volada tecnològica, que nosaltres anomenem guerres civils convencionals. És el cas de Bòsnia, Croàcia, Geòrgia, o Tajikistan.

Les reflexions elaborades a partir d'aquest estudi són rellevants de cara a entendre quins conflictes armat poden esclatar a diferents racons del món i moments -depenent de les possibilitats i capacitats dels estats i dels moviments insurgents-, les violacions dels dret humans que poden arribar a comportar les guerres -això variarà segons la forma en que es lluiti la guerra, i la rellevància tàctica i militar que adoptin els civils- i les diferents formes de resolució que poden existir. Les guerres irregulars, per exemple, acostumen a ser més llargues -al tractar-se sovint de guerres de desgast-, però són més propenses a acabar-se a partir d'acords de pau entre les parts. Això no passa amb les guerres simètriques no-convencionals, que veuen la seva fi molt sovint només a partir de la victòria d'un o altre bàndol, amb les implicacions que això pot arribar a tenir per la repressió durant la post-guerra.

L'article del qual us parlo el vam començar a escriure ara fa una mica més de tres anys. Durant aquest temps, hem rebut tres tandes de comentaris per part dels revisors externs de la revista en qüestió -els quals hem hagut d'adreçar amb extremat detall-, idees i crítiques de diverses audiències a conferències, seminaris i congressos, així com de companys acadèmics i no acadèmics. Avui que reviso la última versió de l'article m'adono que la tasca científica és molt lenta i feixuga, que implica treballar amb perfeccionisme i cura, amb la poca recompensa que això té en la societat de la immediatesa i l'espectacle -ni una cosa ni l'altra apliquen a la nostra feina. Tanmateix, em reconforta saber que potser l'article ajuda, ni que sigui una mica, a comprendre una mica millor aquest fenomen humà tan devastador com és la guerra. Elaborar conclusions rellevants, que puguin tenir implicacions per les nostres societats -fins i tot per la pau!- és l'aspiració de qualsevol científic... Aquestes rates de biblioteca que treballem a l'ombra de la societat, en els nostres despatxos i laboratoris i que, de veres us ho dic, també tenim ganes de fer millor aquest món.