Divendres, 13.5.2011. 13:10 h
A falta d’una constitució i global, les regles i normes de dret internacional són, per definició, més fluides, menys estables, i més vulnerables a violacions que les regles i normes de dret nacional. De fet, s’ha dit que en el dret internacional funciona una mena de jurisprudència en què les normes i lleis es modelen a partir no només de les accions de les potències, petites i grans, sinó també de les reaccions per part de les potències veïnes. Les accions dels òrgans de dret internacional vinculats a les Nacions Unides, a la Creu Roja Internacional (pel que fa a drets humans, i lleis de guerra, amb la Convenció de Ginebra, per exemple), malgrat són importants, no són tan determinants com les mateixes accions dels Estats –i la reacció a aquestes- per la configuració d’aquestes normes.
llegir més
Dimarts, 15.3.2011. 17:46 h
Com passa sovint en aquestes ocasions, resulta que ara tots som experts en energia nuclear: que si el més important és que el nucli no fusioni, que si les particules radioactives només són perilloses si arriben a sortir de la càpsula de seguretat de l’edifici, que si el sistema de refrigeració no hauria de fallar mai, que cada reactor funciona de forma independent, i similar. Els diaris ens omplen ara d’informacions i d’imatges que, com deia el columnista Ignacio Escolar, ens recorden més a la pel.
llegir més
Dimecres, 6.10.2010. 11:41 h
Una de les critiques hom sent darrerament i habitualment pel què fa les xarxes socials virtuals o altres instruments internàutics (com les llistes de distribució de correu electrònic, els fòrums o els blogs) és que no contribueixen a crear xarxes socials fortes, sinó xarxes socials dèbils, que no són reals, i que per tant no tenen vertaderes implicacions. Llegia per exemple la setmana passada a la revista The New Yorker un article de Malcolm Gladwell (“Small Change. Why the revolution will not be tweeted”) on argumentava que aquest tipus de xarxes són inútils a l’hora de generar moviments socials o moviments revolucionaris ja que la gent du a terme accions amb costos molt baixos, que no arriben a permetre constituir moviments reals.
llegir més
Divendres, 30.7.2010. 05:00 h
Poc abans de fer trenta anys, fa cosa de dues setmanes, una bona amiga, la Núria, em va recomanar llegir a la Llúcia Ramis, que va guanyar el premi Josep Pla 2010 amb la novel·la Egosurfing. Decidida, vaig anar a La Central i vaig comprar aquest llibre, i també la seva primera novel·la: Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys. Vaig decidir llegir-les per ordre cronològic, i va ser una bona idea: això ha permès adonar-me que la qualitat literària que ja apuntava a Coses que… arriba al seu esplendor amb Egosurfing.
llegir més
Dissabte, 3.7.2010. 05:00 h
El proper mes d'agost sortirà publicat a l'American Political Science Review un article que firmo, conjuntament amb el professor de la Universitat de Yale Stathis N. Kalyvas. En aquest article presentem una nova tipologia de guerres civils, i estudiem l'evolució dels conflictes armats interns des de la fi de la Segona Guerra Mundial fins a mitjan de la dècada del 2000. Després de codificar, a partir de la nostra tipologia, les 147 guerres civils que han tingut lloc al món durant aquests seixanta anys, hem realitzat una sèrie d'anàlisis empírics -fent servir tècniques estadístiques-, que, acompanyats per una reflexió teòrica, ens han permès establir que la fi de la Guerra Freda i la dissolució de la Unió Soviètica (l'any 1991) va suposar un punt d'inflexió clau per la naturalesa i evolució dels conflictes armats civils al món.
llegir més
797 lectures
Cap comentari
Enviar l'article a un/a amic/ga
