Dissabte, 19.12.2009. 05:00 h

Estimada Democràcia

Estimada Democràcia,

Perdona el meu retard en escriure't, al segle XXI tots anem una mica bastant estressats. La vida és molt diferent a la de la teva antiga Grècia.

Corria el mes de maig de 2007 quan la teva cosina germana, la Política, preparava el camí cap a les eleccions municipals. I aquí, al nostre poble, a 30 quilòmetres al nord de Barcelona, els resultats van ser concloents: la majoria dels vots dels ciutadans foren per a ERC i per a ICV, si formaven coalició repetien govern. Ai! però, estimada Democràcia, entre la (piiip) Política, massa permissiva amb els seus, i la Llei, l'amiga que sempre t'abandona -perdona la meva franquesa-, hi ha una escletxa que permet uns desvaris que ni la ficció pot superar. Així doncs, prefereixo estalviar-me els detalls de la nit del nomenament de l'alcalde perquè potser només són rumors, el que si és un fet és que a Lliçà d'Amunt ara tenim un govern format per CIU (el centre nacionalista), PSC (l'esquerra estatal establerta a Catalunya) i el PP (la dreta, sense paraules). Mil interrogants creixen com bolets davant d'aquesta combinació tant estrambòtica.

Estimada Democràcia, tu hi entens de química?, perquè potser ens farà falta per a entendre les accions resultants d'aquesta mescla explosiva. Quina política social regna a Lliçà, si centre, dreta i esquerra tenen directrius ben diferents? Quins impulsos econòmics predominen si ja sabem que la dreta afavoreix el patró i l'esquerra, el proletari? No vull avorrir-te amb preguntes que només el temps pot respondre, i que a hores d'ara ja ho està fent.

Al meu poble han primat els interessos personals dels qui actuen en nom de la Política per damunt dels de la gent del poble. I en aquest cas és indiferent la meva ideologia: accepto les normes del teu joc, Democràcia. El que no puc acceptar és que juguin amb el meu vot d'aquesta manera. Puc fins i tot acceptar coalicions de partits polítics amb ideologies similars, però la combinació del meu poble és una traïció a l'única acció política que em permeten exercir: el meu vot. I aquest és sagrat: posar el paperet dins de l'urna té un valor incalculable.

Estimada Democràcia, t'hem pervertit entre tots, i jo també en sóc responsable. Què hem fet els ciutadans amb els nostres vots, la nostra única eina en el joc democràtic? Estimada Democràcia, només em queda demanar-te perdó altre cop mentre vaig pensant en si votaré o no a les properes eleccions -municipals, autonòmiques o estatals. No vull participar mentre els teus principis segueixin emmalaltits pels interessos personals i no estiguin al servei de la Ciutadania, la gran oblidada en aquesta història.

Sense res més a dir-te, perquè la vergonya em fa abaixar el cap, m'acomiado de tu, estimada Democràcia.

Salutacions cordials,

Judit Ortiz