Dimecres, 12.5.2010. 05:00 h

Menys baralles i més treball

Cada vegada que assistim a un ple a l'Ajuntament de les Franqueses la vergonya aliena i la impotència es fan presents. És un trist espectacle veure com els nostres representants es dediquen tota l'estona a tirar-se els plats pel cap, a fer-se retrets i a amenaçar-se de portar-se als tribunals. La situació política fa mesos que ha entrat en un atzucac del qual no se'n veu cap sortida possible mentre no s'abandonin els posicionaments personalistes, els ànims de revenja, es passi pàgina d'enfrontaments atàvics, els regidors i regidores trànsfugues retornin les actes i es busqui el consens i el bé comú. Però lluny d'aquesta voluntat, els diferents representants polítics segueixen enrocats en les seves posicions i acusen el veí de ser més culpable de la situació i miren cap a un altre cantó quan se'ls exigeixen explicacions o responsabilitats.

Davant d'un immobilisme tan gran, la pregunta que ens fem molts és: a qui beneficia aquesta situació? Qui pensa treure'n profit d'una paràlisi on tots i cadascun dels regidors i regidores en són, en major o menor mesura, responsables? Mentre al ple no s'arriben a acords i el diàleg entre l'Ajuntament i els veïns i veïnes segueix sent inexistent, al nostre voltant s'estan succeint esdeveniments que marcaran de manera important el nostre futur. El 'silenci administratiu' fa que les decisions que ens afecten les prenguin altres i que el posicionament dels nostres representants o bé sigui desconegut o bé no sigui expressat.

És el que ha passat amb l'aprovació per part del govern de la Generalitat del Pla Territorial Metropolità de Barcelona. Durant la seva tramitació, l'Ajuntament de les Franqueses va ser l'únic del nostre entorn que no va demanar una reunió bilateral amb el departament de Política Territorial tot i ser un dels municipis que veu més afectada la seva realitat -per no dir el que més. Els nivells de creixement previstos o les infraestructures que ens travessaran bé es mereixien una atenció especial per part del govern municipal. Una atenció que no va existir i que dubtem molt que existeixi en el futur si les actituds no canvien.

Després de 25 anys d'endarreriment, era necessari disposar d'un instrument com aquest Pla per tal de garantir una planificació en el desenvolupament de la corona metropolitana. Però les importants implicacions que pel nostre entorn més immediat suposaran les previsions contingudes en el Pla ens obliguen a estar amatents al seu desenvolupament posterior. I aquí és on rau el nostre temor més gran. Què passarà quan s'abordi la redacció del Pla director urbanístic (PDU) de Granollers, on són incloses les Franqueses? Tindrem també el silenci administratiu del nostre ajuntament durant tot el procés i permetrem així que d'altres ciutats ens marquin el nostre creixement, el nostre desenvolupament i les nostres infraestructures?

D'entrada podem suposar quina serà la resposta de l'equip de govern de cara a la galeria. Potser una moció poc concreta, potser una nova pancarta al balcó de l'Ajuntament omplint-se de pols, potser alguna declaració buida de continguts. Però el que demanem és que d'una vegada per totes l'equip de govern treballi i ho faci, com no pot ser d'altra manera, amb consens polític i social. Del Pla Territorial se'n deriven actuacions, la més important de les quals és un PDU de Granollers que marcarà de manera important quin ha de ser el nostre desenvolupament. Reclamem que el govern municipal participi de la redacció d'aquest PDU, que s'impliqui, que no deixi passar l'oportunitat de transmetre als seus redactors les demandes dels pobles de les Franqueses i que no torni a deixar en d’altres mans una planificació que tindrà un efecte directe en les nostres vides.

Les lluites intestines entre els regidors no poden ser l'excusa per la no actuació per part de l'Ajuntament en aquest tema. Davant nostre s'està produint el debat més important sobre el futur dels nostres pobles i cal deixar de fer comèdia, d'amenaçar, d'inaugurar per triplicat espais o de fer propaganda d'actuacions esporàdiques. Ara és el moment de la política en majúscules, del debat, del consens, de renunciar a posicionaments personalistes perquè si no arribem entre tots a un acord i si no actuem units d'una vegada per totes, d'altres decidiran per nosaltres. I suposem que aquesta no és la voluntat de l'equip de govern. O sí?