Dimecres, 24.3.2010. 05:00 h

La crisi i com gastar-se els diners públics

Que estem vivint una crisi sense precedents avui ho sap i ho reconeix tothom, però a les Franqueses sembla que també som una excepció en això. El nostre Ajuntament encara no ha impulsat cap iniciativa concreta per afrontar la situació. L'alcalde, totalment aïllat políticament, no presenta pressupostos (prorrogats dos anys consecutius); no mira d'aprovar ordenances fiscals (les mateixes que el 2008); no impulsa el comerç de proximitat (només posa traves als establiments que volen obrir o convida als dels pobles veïns a fer la competència als que paguen impostos al nostre municipi), perquè senzillament no creu en aquest comerç (només cal recordar on es gasta els diners amb la targeta de l'Ajuntament, ben lluny, com si a les Franqueses no es poguessin comprar mobles); no utilitza la inversió pública per generar activitat econòmica sostinguda (això sí, inaugura per duplicat rambles o planta oliveres centenàries a rotondes i places); no aposta pel diàleg per concretar millores socials i sortides dignes a situacions penoses (els plens, les reunions amb associacions, les cartes i articles creuats i carregats d'insults en són un trist exemple).

Lluny de l'eficiència necessària, més en uns moments com els actuals on els recursos són escassos, dia rere dia l'alcalde ens dóna exemples d'una gestió pública que malbarata els recursos i que té els nostres pobles paralitzats. Un exemple d'aquesta manera d'actuar el trobem amb el Centre Cultural de Corró d'Avall, que fa més d'un any que està aturat i a mig fer. Sabem quin cost ha tingut per a les finances municipals tenir parades aquestes obres, en despeses de vigilància, de futurs desperfectes o en compensacions a l'empresa constructora? Segurament no en traurem l'aigua clara. Però hi ha d'altres despeses que sí que són públiques. I que són una mica escandaloses.

El 30 de novembre del 2006, el ple va aprovar el projecte del Centre Cultural per un import de més de 7.400.000 euros. El senyor Ribalta, en aquell moment a l'oposició, titllava el projecte de CiU "d'obra faraònica" i considerava el seu pressupost una "barbaritat". Des d'ERC sempre vam mostrar la nostra oposició a un equipament clarament sobredimensionat, sobretot perquè consideràvem que el seu manteniment o les despeses associades al seu funcionament serien un llast molt important per la tresoreria municipal. Nosaltres apostàvem per una instal·lació més realista i més ajustada a les necessitats reals dels nostres veïns i veïnes, tot i que les nostres peticions no varen ser escoltades.

El projecte es va iniciar i només es va aturar quan l'actual equip de govern va apostar per un replantejament de l'obra, que havia de convertir-se en un auditori més petit que no suposés, van dir, una càrrega econòmica desproporcionada. No obstant això, han trigat més d'un any a replantejar-lo i el suposat estalvi finalment s'ha convertit en un increment de despesa!

Per estalviar, el primer que van fer va ser contractar un nou arquitecte perquè refés els plànols (ara amb la inclusió d'una biblioteca) i varen pagar-ne 123.435,6 euros, uns quants més que el projecte inicial, que va tenir un cost de 90.000 euros. D'entrada, no deixa de sorprendre que refer un projecte costi més que el projecte inicial. Curiós. Més tard, el passat 4 de març, l'Ajuntament autoritzava dues despeses relacionades amb el Centre: una per la biblioteca, l'altra per la resta de l'obra. El total sumava més de 8.000.000 d'euros. És a dir, el projecte inicial que superava els set milions era una "barbaritat" en paraules textuals del senyor Ribalta quan era a l'oposició. Ara se'n gasta més de vuit milions quan és l'alcalde. I no passa res.

El sobrecost d'aquesta obra "faraònica" amb el senyor Ribalta al capdavant de l'Ajuntament (acompanyat per la regidora de Cultura, la trànsfuga Teresa Buigues) és de més de 120.000 euros per la redacció del projecte i més de 500.000 euros per la seva construcció. Suposem, però, que dins aquests diners ja s'hi inclouen els que s'han gastat a dia d'avui. O això va a banda i a aquests vuit milions cal sumar-hi el que ja s'han gastat en la construcció que tenen aturada?

Per ara només sabem com es gestionen els diners públics, amb quina alegria es dilapiden recursos, com es canvia d'opinió passant de l'oposició al govern i com la improvisació, la manca de diàleg i l'encegament del càrrec porten a fer les coses a casa nostra. Tenim un Centre Cultural a mig fer, que costarà més del que en el moment de planificar-se ja era desorbitat, i tot per no fer les coses com cal: estudiant-les i parlant amb tothom. Mentre l'alcalde i el seus cinc tinents d'alcalde (amb trànsfugues inclosos) no assumeixin que han fracassat, els veïns i veïnes de les Franqueses anirem patint les conseqüències d'un equip de govern encegat, tancat i incapaç d'arribar a acords amb ningú.