Dissabte, 20.2.2010. 05:00 h

Responsabilitat i generositat

Ja fa massa temps que a les Franqueses del Vallès vivim una situació política -francament- desagradable i preocupant. En un consistori amb 17 regidors, l'equip de govern només disposa de 6 vots i no veu aprovada cap de les iniciatives que presenta; els plens municipals són un espectacle lamentable de crits i faltes de respecte constants; i tots i cadascun dels grups que van obtenir representació municipal han patit en les seves files casos de transfuguisme, convertint així el grup de regidors no adscrits en el segon en nombre de regidors -5- i accentuant encara més els enfrontaments caïnites i personalistes entre els nostres representants.

La manca d'una majoria suficient, obliga l'actual alcalde (que compta amb la participació de dos trànsfugues dins del seu equip de govern) a 'governar' a cop de decret, sense cap tipus de debat públic i d'esquenes a la ciutadania. La manca de diàleg entre el govern i l'oposició (o de la major part d'aquesta) fa que absolutament cap proposta presentada per l'alcalde sigui aprovada pel ple i per això, des de fa ja dos anys, a les Franqueses no tenim, entre d'altres, ni pressupostos ni ordenances fiscals. Així doncs, en un context de crisi com l'actual, l'equip de govern té uns comptes del tot desfasats i allunyats de la realitat. No ha pogut o volgut aprofitar les ordenances per equilibrar les seves finances o per incentivar l'activitat econòmica i només ha endegat els projectes compresos en els plans E de l'Estat. Unes obres, per cert, que no es van discutir ni debatre en cap ple i que hores d'ara encara ens han d'explicar quins guanys econòmics han suposat.

Portem dos anys sense un diàleg constructiu, sense pressupostos, sense projectes engrescadors i innovadors, amb una taxa d'atur en constant creixement i amb un distanciament cada vegada més gran de l'Ajuntament respecte els seus veïns i veïnes. I davant aquest escenari quin futur ens espera? Si fem cas als darrers esdeveniments, que inclouen denúncies polítiques i judicials entre regidors de malbaratament de fons públics o abús de poder, la voluntat de només retre compte dels assumptes municipals a través dels mitjans de comunicació i l'escorament de totes les parts en els seus posicionaments particularistes, ens espera un futur molt poc encoratjador.

A dia d'avui, a les Franqueses del Vallès no s'albira la sortida a l'atzucac: les rancúnies personalistes són massa grans i les ferides encara són massa obertes. Segurament la solució passa per les eleccions del 2011, quan la ciutadania ens posarà a tots al lloc que ens correspon. Però caldria que tots plegats féssim un exercici de responsabilitat que no ens fes perdre dos anys més, perquè en plena recessió econòmica no ens podem permetre el luxe de no actuar. Davant la urgència social i econòmica, aquesta responsabilitat ha d'implicar, necessàriament, deixar pas a noves persones, amb noves idees que desbloquegin la situació

El que ens cal a les Franqueses és un govern plural, sense transfuguisme i basat en el diàleg entre tots els regidors i regidores, i amb la participació del conjunt de la ciutadania. Ens cal generositat i abandonar els posicionaments personalistes. Si a Les Franqueses es dóna aquest bloqueig polític i institucional és per temes exclusivament personals i no pas partidistes. I són els regidors i regidores trànsfugues la màxima expressió d'aquest personalisme. Els primers que haurien de deixar pas són justament aquests regidors que per interessos particulars s'han aferrat al càrrec. Els següents haurien de ser els que impedeixen l'acostament entre la resta de regidors i entre l'Ajuntament i els seus veïns i veïnes: els qui s'han convertit (volent-ho o no) en l'obstacle que impedeix l'entesa i la col·laboració. Tothom sap quina part de culpa té en el desgavell actual, i la maduresa democràtica també es demostra reconeixent els errors i assumint-ne les conseqüències.