Dimarts, 16.3.2010. 05:00 h

L'administració com a problema

En el debat sobre la crisi econòmica el president Montilla va afirmar que la Generalitat paga, de mitjana, passats poc més de 80 dies. Això per si mateix ja és un reconeixement clar de la morositat de l'administració. Però són dades que ni de bon tros s'ajusten a la realitat. Em crec molt més les dades que apunten que la
mitjana de pagament de la Generalitat se'n va més enllà dels 230 dies. I aquesta convicció no sols està fonamentada per algun estudi molt rigorós que s'ha fet,
sinó pel que em trobo i em comenten en les diverses reunions que faig amb petits i mitjans empresaris, representants d'entitats que presten diferents serveis de caràcter social, així com amb alcaldes i regidors.

La morositat és una de les primeres causes de mortalitat de moltes petites i mitjanes empreses, i pot acabar-ho sent també de moltes entitats que amb la seva feina donen resposta a les conseqüències socials de la crisi. Aquestes entitats no poden convertir-se en una eina de finançament de l'activitat de la Generalitat. No té cap mena de lògica, no els hi pertoca. Els costos de tot ordre d'aquesta morositat de l'administració els acaba ofegant.

Lluitar contra la morositat és posar serietat en el mercat, es donar confiança i és activar l'economia. Si la Generalitat -en tant que gran consumidora- pagués, com hem proposat, a 30 dies, seria una mesura més que eficaç per donar solidesa i vida a moltes petites i mitjanes empreses i entitats socials; en definitiva, seria una manera d'aturar la destrucció de llocs de treball i, alhora, generar nova ocupació, que bona falta fa. I això és factible. La Generalitat té prou magnitud per negociar amb entitats financeres sistemes que ho facin possible.

L'Ajuntament de Sant Cugat paga a 29 dies, per exemple. Tal i com està el pati, i amb la seva extrema morositat, el que no pot ser -a veure si se n'adonen- és que l'administració formi part del problema i no de la solució. Per això urgeix actuar en aquest front. I el que ratllaria el ridícul institucional és que, havent pogut ser capdavanters en aquest tema, s'esperin que amb aquests acords que es pretenen Madrid ens torni a passar la mà per la cara en la lluita contra la morositat de l'administració. És qüestió d'ambició i de reacció. És qüestió de fets i no de paraules. L'actitud contemplativa del govern tripartit, en aquesta i en altres qüestions, comença a ser desesperant i temerària.