Dilluns, 27.2.2012. 07:23 h

Sacrificis després d'excessos i dispendis

Fa una setmana que els pressupostos de la Generalitat van superar el seu últim tràmit legislatiu al Parlament. I com no, aquests comptes tenen la seva afectació a nivell de tot el territori català i la nostra comarca, el Vallès Oriental, no n’és una excepció. Són uns pressupostos austers, perquè les finances públiques encara s’estan recuperant de l’hemorràgia hipotecària heretada de l’anterior govern. I territorialment, el dèficit i el deute deixats pel tripartit també tenen la seva pròpia afectació al Vallès Oriental.

Es van aixecar de la taula, van marxar, van dir “adéu-siau” i que “pagui el que arribi”. Doncs, la factura heretada en inversions fetes però no pagades puja només al Vallès Oriental fins als 612 milions d’euros. Per exemple, dels jutjats de Granollers resten 60,5 milions d’euros pendents de pagament; però hi ha altres casos com l’ampliació de Quatre Camins, nombrosos centres educatius i ambulatoris. Calien tots aquests equipaments? De ben segur, però amb un calendari ordenat i deixant de banda els mètodes de pagament diferit utilitzats o mètodes alemanys.

Aquests sistemes de pagament multipliquen el cost real i inicial de la inversió quatre o cinc vegades, perllongant-lo a llarg termini i dilatant-lo en el temps. De manera que, no serà la nostra generació l’única que ho acabi de pagar, sinó que també ho haurà de fer la següent generació quan segurament existiran unes altres necessitats socials. Responem a aquesta situació injusta amb uns pressupostos que frenen aquesta dinàmica atacant el deute i el dèficit. 612 milions d’euros només a la nostra comarca és una xifra insostenible i no volem ser la generació més egoista de la història del País. Aquesta és la hipoteca del Vallès Oriental.

Si ho extrapolem a nivell nacional, la hipoteca del país, trobem que la Generalitat té un deute d’inversions i obres fetes però no pagades de milers de milions d’euros, als quals s’han de sumar els compromisos adquirits amb el món local -que la majoria de vegades va pagar per avançat- sense que existís una partida assignada als comptes de la Generalitat. Per tot això, demanem al partit majoritari del govern d’aleshores, el PSC, que per dignitat nacional i política, rectifiqui i demani disculpes a la ciutadania i deixi d’amagar-se darrere la pancarta, perquè en la seva justa mesura són coresponsables d’aquesta situació.

Aquests pressupostos, austers, restrictius, però ordenats, són la millor inversió per la comarca i el país perquè anàvem al col·lapse. Són uns comptes amb criteri i equilibrats perquè aposten per apuntalar l’estat del benestar i reactivar l’economia: el 70% es destina als Departaments de Salut, Ensenyament i Benestar Social –ni en èpoques de bonança havien arribat a aquestes xifres; i s’amplien les línies d’aval de l’Institut Català de Finances (ICF) per donar liquiditat i facilitar l’accés al crèdit a les empreses. Hi ha rigor, coratge i esforç per sortir d’aquest forat i el sacrifici d’avui servirà per viure millor demà.