Dissabte, 17.4.2010. 05:00 h

Desig de canvi? Som-hi!

L'única enquesta que val és la del dia de les eleccions, quan s'obren les urnes. Dit això, i sense matisos, també crec que les enquestes que surten periòdicament a diferents mitjans de comunicació, com les d'aquests dies, marquen tendències de cap a on es mou en general els desitjos de la gent. I és així com cal interpretar-les i prou.

De tot el que s'ha escrit sobre el que apunten les darreres enquestes, em quedo amb la idea de desig de canvi àmpliament compartit. Molta gent que ha donat masses oportunitats i ha perdonat masses deficiències i errors del govern tripartit veu que al final el resultat és que estan portant el país i totes les seves potencialitats pel camí del pedregà. I molta gent ara ha interioritzat que davant d'això cal passar de la resignació a la reacció. De fet, Catalunya sempre ha acabat actuant així en els moments més complexes de la seva història. Si ens haguéssim resignat davant les adversitats faria temps que hauríem  desaparegut com a realitat nacional, fa temps que hagués desaparegut la nostra llengua. I això també val pels moments econòmicament i socialment complexos. I ara a Catalunya la situació és negativa en l'àmbit nacional, econòmic i social. I per això pensant en el present, però també en el futur, és la lògica de la reacció i no la de la resignació la que s'ha d'anar imposant. És i serà la coherència d'aquest país.

Les enquestes també apunten que és Convergència i Unió, i l'Artur Mas, qui millor pot encarnar i liderar aquesta idea de reacció i aquest desig de canvi. Ara bé, lluny de refiar-nos pels resultats que apunten, escó amunt escó a vall , crec que el que ens diuen les enquestes ha de servir sols d'estímul i de motor, per pencar més i millor. Pencar més i millor; aquesta és l'única manera de correspondre a aquest desig de canvi. De canviar per millorar. No de canviar per canviar.

I per això, dia si i dia també, cal que ens multipliquem per fer arribar a tots els racons les nostres propostes. I fer-ho sense caure, ni en la petulància ni, esclar, en les provocacions als atacs que amb armes convencionals i no convencionals faran servir els nostres adversaris per impedir al preu que sigui que aquest desig de canvi sigui una realitat. Ells, els tres, lluny de defensar lo seu (ja entenc que costi) es centraran en atacar-nos i provocar-nos. Però nosaltres a la nostra, i aquest cop més que mai. Nosaltres a treballar fort amb la il·lusió i la convicció de poder i saber defensar un projecte sòlid, seriós i ambiciós pel país i per tota la seva gent. Només depèn de cadascú de nosaltres, dels que hi estem més implicats i dels que no tant, dels que som de Convergència i d'aquells que no ens han votat encara mai. Depèn en definitiva de tots aquells que ens estimem aquests país i en volem el millor. I aquests, no calen enquestes, sí que en som la gran majoria. Està només a les nostres mans. Som-hi !