Divendres, 2.7.2010. 05:00 h

No renunciarem a allò que el poble català va votar

Encara no coneixem al detall els arguments jurídics de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Ara bé, aquesta sentència, des del meu punt de vista, no va solament contra Catalunya, va també contra Espanya, contra l'única Espanya possible, que és l'Espanya plural. Alguns encara no han entès que avui l'Espanya preconstitucional no és possible.

L'actual Tribunal Constitucional, desprès de les lamentables actuacions en els darrers anys, amb una vacant per cobrir i quatre magistrats amb el mandant caducat des de fa més de dos anys, està desacreditat i sense autoritat moral per dictar aquesta sentència, després del recurs presentat pel Partit Popular.

No renunciem a les aspiracions de Catalunya, contingues a l'Estatut que van votar els catalans, desprès del pacte assolit entre el Parlament de Catalunya i les Corts Generals per definir l'encaix de Catalunya a Espanya; jo segueixo tenint la convicció que Catalunya és una nació, per raons històriques, però sobretot perquè així ho han expressat reiteradament els seus ciutadans i ciutadanes.

El procés d'elaboració de l'Estatut ha valgut la pena. Malgrat la sentència, tenim un Estatut molt millor del que teníem fins el 2005. És per això que jo segueixo defensant el contingut íntegre del mateix, perquè l'Estatut d'Autonomia de Catalunya és avui, des de la meva percepció, el reflex de l'aspiració majoritària d'autogovern del país. L'Estatut, tal com va manifestar el president de Catalunya José Montilla, és l'expressió majoritària de la unitat civil i política del poble de Catalunya. Hi ha d'altres opcions legítimes, però aquesta es la majoritària i la que més cohesiona la nostra societat.

Jo crec que hem d'estar enfadats perquè un Tribunal Constitucional -torno a repetir, sense autoritat moral- hagi tingut tant poca visió política i històrica. Ara això no pot portar a un conflicte entre Catalunya i Espanya, perquè les corts espanyoles per amplia majoria també van votar el nostre Estatut, i ara ens toca treballar perquè en defensin el seu contingut de manera tangible, és a dir, en allò que és propi d'unes cambres legislatives: fent lleis.

Malgrat la retallada, una immensa part de l'Estatut és constitucional i comporta, sens cap mena de dubte, un avenç molt important respecte l'anterior, en reconeixement nacional, en competències, en millora de recursos i en millora dels instruments que tenim per defensar els nostres interessos. L'esforç ha valgut la pena; el que passa és que haurem de continuar treballant per seguir manifestant la nostra voluntat d'autoafirmació i d'autogovern.