Dilluns, 30.1.2012. 16:47 h

El repte de recuperar la consciència

Menteix rotundament qui, per interès o per desconeixement, afirma que al segle XXI i en les societat occidentals no existeix la lluita de classes, ni les dretes, ni les esquerres. És perniciosament falsa la teoria de “la mort de les ideologies”.

En plena crisi econòmica i social (i energètica), el multimilionari Warren Buffet va provocar estupor a la comunitat internacional quan, amb una rialla cínica, va dir que “evidentment que hi ha lluita de classes, i van guanyant els meus”.

Aquesta mofa prepotent, no és més que la constatació d’un pensament instaurat en les elits econòmiques mundials. Els poderosos, supermilionaris, banquers, especuladors, oligarques i terratinents, tenen una consciència molt profunda de pertinença a una classe social. La seva, la del poder. I fan tot el que poden per a mantenir-ne l’status, els privilegis i els beneficis, tot i saber (o precisament perque ho saben) que aquests beneficis i privilegis es sustenten en el patiment i la misèria de milions i milions de persones. Això sí, persones d’altres classes socials.

Els poderosos tenen armes molt influents i perilloses: Els diners, la banca, el control de l’economia mundial, les empreses... Però en els darrers anys, han assolit el control pràcticament absolut de dos dels espais que són cabdals per a la seva hegemonia. Els mitjans de comunicació de masses i els partits polítics majoritaris.

Així, a través de televisions, ràdios i premsa, hem vingut sentint durant anys un discurs, pràcticament unànime, sobre les bondats del lliure mercat i el neoliberalisme, sobre les necessitats d’aprimar els serveis públics i sobre els grans avantatges de la desregulació financera. Al mateix temps, els partits majoritaris, fins i tot els suposadament d’esquerres, a Catalunya i a Espanya, sotmetien la seva ideologia a la voluntat de banquers i Patronal, i es posaven de genolls davant el poder dels mercats financers i especulatius.

El resultat és sobradament conegut. Més de 5.000.000 d’aturats, pensions infrahumanes i congelades, retallades en tots els serveis públics, reformes laborals antisocials, recessió econòmica i desesperació. Els rics cada dia més rics i els pobres cada dia més pobres. I el pitjor de tot, la sensació instaurada entre el 95% de la població, que és qui pateix la crisi, que el 5% restant ens roba i abusa de nosaltres, i que la situació és injusta, però que no hi ha res a fer per a canviar les coses.

I aquest és el repte principal que ha d’assumir l’esquerra transformadora al nostre país i al Vallès Oriental. El repte de despertar una majoria social que ara està anestesiada i fer-la conscient del poder que té. El repte de passar de la resignació a l’acció. El repte de construir un front social alternatiu a aquest model econòmic i social que ens pretenen imposar com a model únic, i que perjudica de manera evident la nostra classe social.