Dimarts, 12.1.2010. 05:00 h

Iguals en deures, iguals en drets?

A mitjans del passat mes de desembre, coincidint amb el Dia Internacional de les Migracions declarat per Nacions Unides, ICV del Vallès Oriental va organitzar una taula rodona al voltant dels drets de ciutadania de les persones nouvingudes. El debat es va centrar en l'oportunitat d'atorgar el dret de sufragi -si més no en les eleccions municipals- a aquells immigrants que acreditessin un mínim arrelament a la seva localitat, basant-se aquest en una permanència temporalment prou dilatada en el padró municipal.

Aquesta discussió coincidia en el temps amb la celebració a molts municipis de Catalunya de les consultes populars sobre la independència, unes consultes on les persones immigrants empadronades van poder exercir el dret a vot. Una de les ciutats on el referèndum sobiranista va tenir major índex de participació fou Vic. La capital d'Osona compta amb un 21,4% de població empadronada nascuda fora de l'Estat i, amb bon criteri, la iniciativa popular que va organitzar la consulta va considerar que el subjecte del dret a decidir és el conjunt de la ciutadania, amb independència del seu origen, la seva cultura o la seva religió.

Es dóna el cas paradoxal que, poques setmanes després d'aquell 13 de desembre, Vic ha aparegut a les portades de tots els mitjans de comunicació per l'acord del govern municipal (CiU+PSC+ERC) d'impedir l'empadronament dels immigrants sense papers, i inclús de delatar aquests "il·legals" als cossos de seguretat per tal que es procedís a la seva detenció i posterior expulsió del país.

Més enllà del seu encaix legal, l'acord pres pels tres partits que governen a la capital de la plana significa situar en la centralitat del debat polític una proposta que el mateix consistori havia desestimat -per radical, xenòfoba i contrària als drets fonamentals de les persones- mesos enrere, quan qui l'havia plantejada era la Plataforma per Catalunya del populista i racista Josep Anglada.

L'única explicació que hom pot trobar al canvi de parer expressat pel tripartit vigatà és que, davant la situació de crisi econòmica que amenaça amb desbordar la capacitat municipal de prestar els serveis socials mínims, ara és electoralment rendible culpar el col·lectiu immigrant d'aquesta situació. És a dir, una resposta populista i simple davant la incapacitat política de donar solució a una problemàtica tan complexa com la que pateixen avui dia els sectors més populars dels nostres pobles i ciutats.

Deixant de banda la inutilitat manifesta de la mesura -qui no s'empadroni a Vic ho farà a Calldetenes i llestos- i el fet que partits que es declaren "d'esquerres" recorrin a polítiques pròpies de la dreta més reaccionària que situen els sense papers fora dels circuits assistencials bàsics, convé posar en valor el fet que mentre la societat civil -en aquest cas els organitzadors de la consulta per la independència- consideraven les persones nouvingudes iguals en drets i en deures a la resta de la ciutadania, és el govern municipal qui obre el camí a estigmatitzar un conjunt de persones que durant els temps de bonança econòmica han contribuït com la resta a generar riquesa amb el seu treball.

2010 i 2011 seran anys electorals; el primer d'eleccions autonòmiques i el segon de municipals. Serà responsabilitat de les diferents opcions polítiques que s'hi presentin el fet de no contribuir a generar un conflicte social que fins ara no havia existit i que, en tot cas, amaga un conflicte de classe: treballadors nacionals i treballadors immigrants pugnant per accedir als serveis públics en un context de pobresa i d'atur. I, en tot cas, que siguin aquells que ja tenim identificats com a xenòfobs extremistes els qui s'aferrin a la bandera del populisme i de la demagògia. De socialistes, convergents i republicans, servidor n'espera (encara i malgrat el cas de Vic) una mica més de rigor a l'hora de plantejar propostes per recuperar el pols social i econòmic del país.