La política del BM Granollers sempre ha estat esportiva

( 3 vots )

 carregant

La trajectòria del B.M.Granollers, independentment d’allò que poden fer pensar els seus orígens, ha traçat sempre una política esportiva neta i clara. La presència de la política en la història de l’entitat sempre ha portat el segell de la defensa de l’esport. És veritat que els primers anys portava el nom de Front de Joventuts de Granollers però a partir del 1946 s’anomenà Club Balón a mano Granollers, continuant depenent de l’organisme estatal.

El Front de Joventuts no podia tenir equips esportius séniors i quan els iniciadors d’aquest esport a Granollers arribaren a la majoria d’edat havien de jugar en un club federat. A Granollers, el 1944 quan s’inicià la pràctica de l’handbol, el Delegat de Joventuts era el Sr. Esteve Duran, químic i astròleg, i havia organitzat les seccions esportives, com m’explicà ell mateix, en 'auxiliaries' amb la particularitat que si en un moment donat es volien independitzar i crear un club ciutadà ho poguessin fer. El seu carácter era molt granollerí i aixó no era ben vist per les autoritats barcelonines del moviment.

Esteve Duran fou forçat a dimitir i el seu sucesor, un falangista que alló que menys l’importava era Granollers i tot era el partit. Però per a la gent de l’handbol granollerí primer era el carácter ciutadà del seu club que no pas el polític, encara que tots ells, menys un, eren afiliats a l’organització. Aquest menys un va jugar un paper molt important en una època molt difícil del B.M.Granollers. En un article dedicat a aquest fet en parlarem. Heus aquí, doncs, que un vespre, Luis Sitjes, Joan Barbany i J.A.Cabrera se n’emporten de les oficines la documentació i material referent al Club Balón a mano Granollers i busquen un local nou. S’independitzaren. La resposta fou fulminant. Sort en van tenir de l’alcalde de la ciutat, el metge Francesc Camps, que va tornar les aigües a la llera del riu i salvà de la presó als rebels. Era més forta la seva vocació ciutadana que la política. La defensa del granollerisme ha estat sempre un objectiu preferent dels homes del B.M.Granollers.

És curiós que una entitat fundada per homes marcats ideológicament defensèssin amb tanta claretat i fermesa l’esportivitat i el país per damunt de tot. Una prova més entre moltes de la importància de la persona. I de fets d’aquesta orientació la història del B.M.Granollers n’ha escrit un extens capítol.Una anècdota per acabar aquesta col·laboració. El B.M.Granollers, els anys cinquanta del segle passat, jugà un partit en terres valencianes. A un jugador de l’equip contrari que jugava amb ulleres, per circumstàncies del partit, se li van trencar. Casualment un jugador de l’equip granollerí jugava amb unes ulleres especials. Els directius valencians es van interessar per aquell model que no trobaven i els granollerins no només els hi van donar tota mena d’informacions sinó que a l’arribar a Granollers van enviar unes ulleres preparades per fer esport als seus contraris esportius i amics valencians.

Feien granollerisme, amistat i esportivitat.L’escut de l’handbol Granollers porta des d’els seus inicis les quatre barres, no la bandera espanyola.

1342 lectures       Un comentari

Imprimir       Compartir       Enviar article a un/a amic/ga

bm granollers, política