Dissabte, 12.6.2010. 05:00 h

La internacionalitat del BM Granollers

El títol de subcampió de la Recopa d'Europa, enguany aconseguit pel BM Granollers, m'ha portat a escriure sobre la condició d'internacional de l'entitat esportiva granollerina. Un altre dia escriuré sobre les persones, però avui prefereixo reflexionar-hi. La internacionalitat d'un club és el fruit d'unes relacions amb persones i entitats d'altres països. Aquesta característica, la gent del club granollerí la va treballar molt curosament des dels primers anys de la seva existència. Perquè si la base més visible rau en les competicions de caire internacional organitzades per federacions internacionals, el BM Granollers va tenir molt clar que la internacionalitat havia de ser el fruit madur d'una manera de ser i que ultra les competicions havien d'existir altres vies que posessin les bases.

El camí de la internacionalitat va començar amb relacions, podríem dir-ne, personals, individuals, de club a club. Però també seguiren altres vies de caràcter lúdic, unes, i formatives, les altres. El gran llançament cap a la internacionalitat va tenir una idea i una convicció: l'handbol que practiqués el Granollers havia d'assolir el nivell europeu. I els responsables del club granollerí van treballar en tres línies: la social, l'esportiva i la formativa. Una observació, que entenc molt important tenint present l'origen de l'entitat: mai interferiren voluntats polítiques. Això no vol dir que des de la política no s'hi col·laborés, amb el club.

Pel que fa a l'aspecte social, quan en els començaments un equip estranger visitava la ciutat, un dels objectius del club era que els seus components se sentissin com a casa, organitzant rebudes, recepcions oficials i actes culturals i cívics. Els directius del BM Granollers sabien aprofitar els ambients festius perquè se'ls fessin seus. Un acte d'una forta connotació social, encara que l'objectiu era esportiu, esdevingué el primer viatge del club a Alemanya, on jugaven i organitzaven festes folklòriques guanyant-se les simpaties de la ciutat visitada.

En l'aspecte esportiu, es va començar jugant partits amb equips europeus que durant les vacances d'estiu viatjaven a la costa catalana. Aquests contactes van crear un cuc: la voluntat de millorar. I va arribar l'entrenador alemany Kempa, que encara té amics a la ciutat. Les millores foren tan visibles que quan el BM Granollers es desplaçava a jugar la competició corresponent, un dels objectius del club visitat era estudiar les noves tècniques que els vallesans havien après de l'entrenador alemany.

Sobre l'aspecte formatiu, cal recordar que en aquells anys encara no existia INEF. El BM Granollers enviava els seus tècnics a l'estranger, a cursos d'estiu on s'aprenien les noves tècniques i els avenços de l'esport a nivell internacional. No és cap gosadia afirmar que el BM Granollers va ser capdavanter en la internacionalització de l'handbol espanyol. Un altre dia podem parlar dels homes que van fer-ho possible.