Contrapunt

Dijous, 2 d'octubre de 2014 00:17 h


Joan Sala


Dimecres, 22.2.2012. 09:31 h

El diàleg d'Òmnium Cultural no agrada al PP

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 3 vots )
valorar_carregant carregant

Defensar des d’una lógica filosófica drets que tenen la seva explicació en la mateixa naturalesa no suposa un diàleg intel·ligent quan les lleis positives són oposades i contràries a les naturals. La llei natural és filla de la divina i si l’expressió no us plau, les dues són germanes en la transcendència.

La humanitat més antiga ho entenia i només, quan s’han tergiversat els termes, la convivència universal ha esdevingut més difícil i, sovint, contradictòria. És sorprenent que a ple segle XXI les lleis de convivència entre els pobles trepitgin les conclusions que es dedueixen del dret de ser, tan individual com col·lectiu.

Òmnium Cultural defensa el dret de ser de Catalunya. D’aquest dret se’n deriven tots els deures. I Catalunya no defuig cap obligació. Però alló que no es pot admetre és que les obligacions siguin castigades per imposicions i molt menys quan es presenten com fets solidaris. Els fets solidaris només ho són quan s’executen amb i en plena llibertat. I alló que des de la política estatal s’anomena solidaritat no és res més que un acte d’injustícia social.

Els diners que Òmnium Cultural rep de la Generalitat no tenen altre destí que la defensa dels drets naturals de la nació catalana. És totalment inacceptable que el PPC s’empari en la crisi que colpeja els més pobres. Precisament a Catalunya la solució de la pobresa passa per ser un Estat Independent dintre de la Unió Europea. I sense l’espoli fiscal aquest problema generat per la crisi no existiría.

És increíble que un partit democràtic no defensI per un igual els drets fonamentals de les persones i dels pobles. Enviar la policía a demacrar joves estudiants valencians que pacíficament defensen públicament els seus drets no és un acte de justicia. Mentre contemplava les desagradables i ignominioses escenes pensava en el meu interior. Aquests governants són els mateixos que exigeixen el lliurament de les armes a ETA com argument de la seva decidida voluntat de no tornar a matar i ells en fan us davant d’uns ciutadans desarmats que defensen les seves idees. I per més inri el cap de policía tracta als joves estudiants dels seus enemics i no tenen armes, només les de la paraula.

No hi cap el diàleg. Amb ETA perquè no abandona les armes i amb els estudiants, per quina raó? Per la mateixa raó que le PPC ataca Òmnium Cultural. Conclusió temen el diàleg perquè no tindrien arguments racionals per defensar-se. És indignant escoltar que primer és la feina (no nego la seva necessitat) quan aquesta feina l’han destruída des del poder, sigui polític, econòmic i fins i tot religiós.

Estic al costat d’Òmnium Cultural perquè la defensa de la cultura sempre ha estat positiva, al contrari de posar-se al costat de la força, sigui del signe que sigui si no és racional. El diàleg del raonament fonamentat en v eritats naturals, com el fet de ser un poble, és l’únic camí i la millor drecera per fer triomfar la justicia. Òmnium Cultural, que ho mediti bé el PPC, és bandera de Catalunya que quan sigui independent onejarà al balcó del govern. No m’imagino un President de Catalunya Estat del PPC. Potser el devenir de la historia els obrirà els ulls i ho cobejaran. Penso que és una meravellsosa utopia. Amb Òmnium Cultural farem país amb la llengua, la cultura i la gent.
lectures 1010 lectures       comentaris Un comentari

publicitat

comentaris
comentari
1 - sawalhas
bcn
23 de febrer de 2012, 20.49 h

Por ley divina algunos personajes quieren defender lo inexplicable:
Que destinemos 450 millones sin nombres ni apellidos.

Si esto deriva de las leyes naturales le invito a que lo explique cada mañana a las personas que hacen cola en el INEM en Granollers, no hace falta que vaya muy lejos...

Eso si la ley divina nos dice que antes hay que recortar en sanidad y educación que en la prebendas de los defensores de la HUMANIDAD.

Menos mal que quedan retratados.

5 -10 -20 -tots
1



comentaris El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
perfil
Joan Sala logo rss Va néixer a Hostalets de Balenyà (Osona) el 31 de maig de 1929. És un dels introductors de l'hoquei gel a Puigcerdà. Ha escrit els llibres BM Granollers, esport i civisme i Sí, a les seleccions catalanes; també és l'autor del llibre de poemes Els quatre daus de la vida. És expresident de les Aules d'Extensió Universitària per a la gent gran del Vallès Oriental (AGEVO). Ha estat promotor de la Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental.


arxiu


altres blogs


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Mòbil

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès

Amb el suport de
logo
© AraVallès, 2009
some rights reserved