Dimarts, 29.11.2011. 09:59 h

L'horitzó s'apropa lent i ferm

L’independentisme, a primer cop d’ull, dóna la impressió d’una absència calculada com a resultat de les darreres eleccions estatals. Sembla ser que el dia 22 de desembre tindrem el nou govern del PP amb el Sr. Rajoy com a Pressident. No sé perquè, peró intueixo que no acabarà la legislatura. No amago que, tal vegada, el desig intens acceleri les meves previsions. Peró se senten i es noten uns moviments premonitoris. Tant per la banda dels enemics de la independència de Catalunya com per la dels defensors i apòstols de la mateixa. El comportament de pell d’ovella del líder del PP envers Catalunya durant la campanaya electoral denunciava sospites que, una vegada elegit, han començat a surar. Les paraules de Peces-Barba denoten por i impotència davant el moviment independentista. Els atacs que rep la llengua a València i Balears posen en guàrdia els catalans per preparar-nos per a la lluita democràtica, tot defensant els drets de ser un Estat independent dintre d’Europa, perquè els plantejaments apunten a fer desaparèixer Catalunya com a tal. Els moviments del partit popular de Catalunya tenen molta pressa per tenir poder també a la Generalitat. No es pot permetre que aquests moviments triomfin. Per altra banda, la positiva, es veuen llums d’esperança. Són més de 100 els ajuntaments catalans per la independència. El cas dels catalans, moviment que des d’Anglaterra rep el suport per la independència de Catalunya. Les manifestacions d’un ex alt càrrec del FMI que va afirmar que una Catalunya independent seria el quart país més ric d’Europa. Les manifestacions d’un economista i d’un escriptor espanyols que veuen la possibilitat de la independència. La creació al més de març de l’Assemblea Nacional Catalana. La Catalunya Nord també es mobilitza creant la societat civil la Plataforma Catalunya Nord per la independència amb la voluntat de donar suport a l’Assemblea Nacional Catalana i també amb el desig de formar-ne part. Són indicis, però penso que n’hi ha un de molt més potent. És veritat que l’independentisme català no ha emergit en les eleccions espanyoles tal com es volia per culpes internes i perquè un partit en concret hi posà pals a les rodes. Però endevino que tant a CiU com al PSC hi ha molts independentistes que estan esperant el moment per liderar el procès independentista. I aquest moment el crearà la societat catalana i el catapultarà la política anticatalana del nou govern de l’Estat. Tot plegat em fa pensar que Rajoy no acabarà la legislatura i que la independència de Catalunya cada dia és un xic més a prop.