Divendres, 17.12.2010. 05:00 h

Granollers, un capítol intens de l'esport català

Dissortadament ningú ha escrit la història esportiva de la capital del Vallès Oriental. Els meus coneixements són curts i petits, fruit de converses, algunes d’elles amb persones molt importants del món de l’esport granollerí.

L’assoliment del títol de ciutat olímpica és la corona d’una llarga i densa trajectòria que comença a les darreries del segle XIX i es consolida la primera meitat del segle XX i feia preveure que Granollers seria una ciutat capdavantera en el món de l’esport. Els anys quaranta i cinquanta del segle XX el món de l’esport espanyol es preguntava com era possible que una ciutat de vint mil habitants i pocs més gaudís d’un equip d’handbol que feia ombra als grans clubs com el Madrid, l’Atlètic de Madrid i el FC Barcelona.

L’esperit esportiu d’un poble té secrets amagats. És veritat que la situació actual dels clubs més representatius, llevat d’un, no és aquella que es mereix la ciutat. Els signes dels temps hi tenen molt a dir però no només ells, també les persones. En el món de l’esport s’ha produït un fenomen de supervaloració dels grans que ha causat una davallada dels petits. A Granollers, per exemple, qui n’ha patit més les conseqüències ha estat l’Esport Club de Futbol. No està en la categoria que li correspon. La seva història ha estat bàsica en la creació de l’esport com a patrimoni de la ciutat. Menys de tres anys i celebrarà el seu centenari.

Però no només pel futbol ha estat capdavanter. Recordo com, qui fou un excel·lent president de l’entitat, el popularment Pitu Boix, m’explicava la vàlua dels jugadors del club i la fama que tenia arreu, però també de com contribuïa al desenvolupament d’altres esports. El camp del carrer de Girona era el marc de competicions d’atletisme, de curses de bicicletes, el BM Granollers va començar a jugar-hi en la modalitat a onze, en una pista, el bàsquet hi celebrava partits.

L’esport Club Granollers ha estat una entitat esportivament important des de la seva formació l’any 1913, fundada per socis de La Unió Liberal i del Casino, essent el seu primer president el metge i científic Dr. Alfred Canal. El Sr. Ventura, que tenia una cansaladeria, penso, prop de la Plaça de La Corona, em comentava com el club va resistir i superar la guerra, durant la que ell en fou president, i dels èxits de l’entitat davant els grans del futbol català. En els anys, podríem dir-ne gloriosos, de l’entitat, el club es mostrà molt solidari amb altres esports a qui va allargar la mà. El Sr. Boix, els anys cinquanta, era un fidel seguidor del BM Granollers, especialment els anys 54 i 55 quan el Granollers disputava al Sabadell el Campionat de Catalunya, els primers títols assolits per l'equip d'handbol. Les idees del Sr. Pitu Biox no tenien aturador. El seu projecte no va poder veure la llum. Volia convertir l’espai on encara hi ha el camp del club en un espai esportiu modèlic, les instal·lacions esportives, que segons ell, necessitava Granollers. Els plànols estaven fets i eren francament excel·lents.

Però la història avança a una ritme amb canvis de direccions. Seria extraordinari que l’Esport Club Granollers recuperés la categoria que li correspon. Segurament que els aficionats tornarien a omplir el camp. Perquè el futbol és important en la història esportiva de la ciutat i capdavanter, encara que la primera entitat esportiva, que actualment compliria, si no recordo malament, al voltant de cent trenta anys, fou ocellaire: una exhibició d’enlairament i navegació de globus aerostàtics. Esports anteriors a la guerra civil, si no estic mal informat i potser en desconec algun, foren el bàsquet, l’atletisme i el ciclisme. Agraïrè tota mena d’informació per afegir a aquestes dades.