Dimecres, 11.8.2010. 05:00 h

B.M.Granollers al món (II)

No hi ha cap mena de dubte que el B.M.Granollers és un referent internacional. Possiblement, avui, el mèrits internacionals del primer equip no estiguin en la mateixa línia dels anys en els que l’equip granollerí tallava el bacallà. Però com ha aconseguit l’entitat esportiva de la nostra ciutat col·locar-se entre l’elit de l’handbol internacional? L’explicació me la donen tres paraules: formació, relació, joc.

No portava massa temps dirigint el BM Granollers el Senyor Emili Botey quan en una trobada comercial a l’Hotel Europa amb un industrial alemany desprès de parlar de negocis acaben fent-ho d’handbol. I fruit d’aquesta conversa fou, sense cap mena de dubte, el desplegament de la gran volada del club que presidia. Va ser l’inici dels contactes amb l’entrenador alemany Sr. Kempa, quines relacions encara avui continuen. Resultat d’aquesta relació va ser una revolucionari treball de formació durant l’estiu en el que els jugadors amb el seu entrenador al davant assimilaren les ensenyances del tècnic alemany amb l’objectiu de situar-se al nivell de l’handbol europeu.

Quan l’entrenador Kempa començà a alliçonar el BM Granollers, el club de la ciutat de la mà de Josep Vilà ja havia aconseguit el primer títol de campió de Catalunya. Però el resultat fou extraordinari, no només guanyava els campionats de Catalunya sinó que durant nou temporades seguides es proclamà campió d’Espanya i una d’elles sense perdre cap partit. Amb la formació va millorar el joc, camí de ser internacional, va perfeccionar l’ensenyament des de la base començant per formar tècnics que assistien a seminaris internacionals que desprès esdevindrien excel·lents professors esportius de la pròpia escola d’handbol, escola que encara continua. I també s’iniciaren les relacions que aprofitaven l’esport per fer civisme i cultura.

La coneixença i bona amistat amb l’entrenador Kempa, els anys cinquanta, va propiciar la primera gira internacional del BM Granollers, capdavanter també en les sortides a altres països, en la que l’esport era el motiu d’altres relacions humanes i cíviques. En l’expedició hi figuraven dos músics, Vicenç Vacca de merescuda fama en el món del jaç i Eduard Barbany. Els components de l’expedició havien format una coral i un grup de petit format teatral. En les ciutats on actuaven esportivament, els vespres, a l’hotel on s’hospedaven organitzaven un espectacle dramàtic-musical.

L’espectacle consistia en una imitació de la tan de moda en aquells temps, cursa de braus, actuant de torejador J.A. Cabrera i de brau, si no vaig mal informat, Joan Barbany, completant la vetllada un repertori de cançons hispanes i catalanes a càrrec de la coral amb l’acompanyament musical de Vicenç Vacca i Eduard Barbany. L’excursió fou un éxit a tots nivells al marge dels resultats dels partits que tot i donant una bona imatge i una millora de nivell foren superats pels seus contrincants i amics esportius alemanys. La primera etapa del BM Granollers és molt rica en anècdotes. N’anirem parlant.