Divendres, 14.5.2010. 05:00 h

Granollers, l'aurèola del seu nom

El nom de Granollers em porta records força antics en la meva vida. Era molt nen, encara, quan amb un familiar ens vam quedar a dinar en un restaurant a l'alçada aproximadament del convent del frares franciscans. Ja hi vivien familiars per part del meu pare en aquesta ciutat. Però la influència més decisiva porta un segell esportiu. En la meva estada a Puigcerdà i a Barcelona em sonava molt el nom gràcies a l'handbol. I foren esportives les meves primeres relacions amb la ciutat. Concretament amb motiu dels Jocs Esportius Escolapis, dels que en vaig ser promotor; la segona edició es va celebrar a la capital del Vallès Oriental. Unes circumstàncies força especials van portar-me als escolapis de Granollers. Arribava amb una certa fama esportiva que va provocar dues trobades per a mi significatives. La primera, el periodista Vinyals va fer-me una entrevista publicada en el diari esportiu Dicen, i la segona una visita del Sr. Antoni Botey obrint-me les portes del BM Granollers, i donant-me a conèixer la pedagogia de l'entitat i el funcionament del seu esport de base.

La llum de l'aurèola de la corona de Granollers la produïen en el meu interior dues estrelles, la cultura i l'esport. Reconec que els primers anys va prevaler l'esport. Jo coneixia la fama de ciutat esportiva. La importància que havia tingut i tenia l'Esport Club Granollers, no només com entitat modèlica en el món del futbol, sinó per la seva col·laboració amb altres esports de la ciutat com l'atletisme, els bàsquet, l'handbol i el ciclisme. Precisament el qui fou president de l'EC Granollers, en la seva millor etapa, el Sr. Josep Boix, en unes entrevistes molt cordials, m'explicava què significava el futbol per a Granollers i em parlava d'un equip extraordinari del que en van sortir jugadors de primera línia futbolística. M'explicava la qualitat dels germans Canal, d'en Rovira, d'en Moret, d'en Duran i d'altres de qui no recordo els noms.

Un altre president molt important, el Sr. Emili Botey, em va introduir en les entranyes de l'esport de l'handbol, i no només en converses molt gratificants em va assabentar d'interioritats esportives, ja que actuant de parella amb ell arbitràvem partits dels campionats escolars. Dues persones, no les úniques, que em comentaren el perquè de la fama esportiva de la capital del Vallès Oriental.

L'estrella de la cultura ha anat guanyant intensitat, essent actualment la més brillant. Un dels primers raigs lluminosos m'arribaren a través del teatre de l'Associació Cultural i del seu gran promotor Gregori Resina. El Sr. Ramon Casanovas em va introduir a Òmnium Cultural i Antoni Botey, que em va obrir les portes del BM Granollers, és el responsable de la meva immersió en el món de les arts plàstiques, no oblidant tampoc la influència, mai prou valorada, del Sr. Josep Algueró. Ja portava uns anys a Granollers quan a través de dues entrevistes, a dos grans músics de la ciutat, em van iniciar en la història musical de la ciutat, i em van ensenyar a gaudir del seu art oferint-me a casa seva un petit concert, el Sr. Josep Maria Ruera i el Sr. Jacint Nadal.

Com és lògic i natural, l'aurèola esportiva i cultural de Granollers cada dia esdevenia més brillant i la seva llum més intensa. L'esport, la literatura i l'art, una trilogia molt arrelada en la meva ment a l'hora de pensar sobre què m'ha donat Granollers comparat amb lo poc que jo li he aportat. En l'arrelament del meu granollerisme ultra les persones esmentades hi han jugat un paper molt important: Ramon Munné, poeta i dramaturg; Jaume Llacuna, poeta; Antoni Cumella, Vicens Casals Grau, Jaume Icart, Julio Vinyeta i Teresa Bassa, artistes plàstics, entre la llarga llista de persones que mereixen figurar en la història de l'art i de la cultura de la capital del Vallès Oriental.

Són molts els noms actuals que han influït d'una manera directa a sentir-me granollerí i espero, si és possible, aprofitar aquest espai per comentar els treballs de persones que des de la humilitat han treballat molt i treballen fent granollerisme. Penso, honestament, que aquestes persones són les perles de la corona de Granollers.