Contrapunt

Dimarts, 24 d'octubre de 2017 11:15 h


Joan Sala


Dissabte, 24.4.2010. 05:00 h

Senyor, aquí hi ha dues espases

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 7 vots )
valorar_carregant carregant

Aquestes paraules -les del titular- es llegeixen en l'evangeli de Sant Lluc (XXII, 38). No és la meva intenció tergiversar idees. La meva intenció és demostrar el dret que tenen els ciutadans a defensar el seu poble, i fer-ho des d'una vessant religiosa, desitjant que segueixin el meu raonament creients i no creients, siguin aquests darrers agnòstics o ateus, als que respecto moltíssim.

Les escriptures sagrades són extraordinàriament metafòriques, però fàcilment traduïbles a la realitat. Tots sabem que Crist tenia per missió presentar el regne de Déu, però respectava el regne dels homes, que era la base d'on serien catapultats al que ell predicava. No és cap secret que els mateixos apòstols, fins el darrer moment, pensaven que alliberaria el poble d'Israel del domini romà. L'anècdota de les espases és prou significativa. L'espasa és un símbol de domini, de força, però la gent que l'escoltava no era tan intel·ligent per interpretar la metàfora.

Crist fou crucificat perquè era un malfactor, però no un malfactor qualsevol... un terrorista, enemic de Roma. Aquest fou el motiu de la condemna com ho declarava el rètol de rei dels jueus. On vaig a parar? Al dret polític de defensar la identitat dels pobles. Si en un moment teològicament tan transcendental Crist accepta morir per una defensa de la identitat del poble d'Israel, sublimant l'anècdota millorant-lo de categoria, per què religiosament no puc votar defensant la llibertat del meu poble, Catalunya?

Les espases cal convertir-les en vots, que són tant forts o més que les espases. La defensa que de l'evangeli es dedueix del poble d'Israel no comportava la condemna del dominador. Em direu que estic manipulant l'evangeli. Només demano que el llegiu atentament. És veritat que va dir doneu al Cèsar allò que és del Cèsar, però no es referia al poble sinó a un símbol de poder. Però també li va dir al governador romà que no tindria cap poder sobre ell, si… Però la conseqüència no anava contra el poder del moment. Només un poder esclavitzador era capaç de condemnar innocents. N'hi ha molts de pobles esclaus, que com a pobles tenen el dret de ser perquè presenten una història, una cultura, una llengua, una manera de ser, el seu propi objectiu. I encara que sigui sofrint i patint, ningú els hi pot arrabassar els seus drets de ser. No tinguem por i el diumenge 25 votem pel dret de decidir que té Catalunya.
lectures 2538 lectures       comentaris Cap comentari

publicitat
Ajuntament de la Roca

comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
perfil
Joan Sala logo rss Va néixer a Hostalets de Balenyà (Osona) el 31 de maig de 1929. És un dels introductors de l'hoquei gel a Puigcerdà. Ha escrit els llibres BM Granollers, esport i civisme i Sí, a les seleccions catalanes; també és l'autor del llibre de poemes Els quatre daus de la vida. És expresident d'AGEVO i president de Niu d'Art Poètic. Ha estat promotor de la Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental.


arxiu


altres blogs


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2017
some rights reserved