Contrapunt

Dijous, 18 de gener de 2018 16:34 h


Joan Negre


Dissabte, 13.3.2010. 05:00 h

Màrius Torres

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 13 vots )
valorar_carregant carregant

Enguany fa cent anys que va néixer Màrius Torres. Quan en tenia vint-i-cinc, va ingressar al sanatori de Puig d'Olena. Quan en tenia trenta-dos, hi va morir de tuberculosi. Va néixer a Lleida i va morir al Vallès. Si heu anat a Puig d'Olena, al terme de Sant Quirze Safaja, embeguts com jo per la poesia d'en Màrius, segurament l'heu sentit respirar o caminar, encara. La seva presència se sent, es viu, a dins l'edifici i a fora, al jardí, en els pètals de les roses. Ell no ve, se l'ha d'anar a buscar. Penso en una de les seves tankes:

Fulles del trèmol,
qui tingués com vosaltres
en la ribera
un viure tan sensible,
una mort tan secreta.


A vegades he somiat que, en el desembre de l'any 1942, entrava als pulmons d'en Màrius i em barallava amb els bacteris que l'emmalaltien. Tot plegat perquè em fa mal que ell no hagués tingut més temps per viure i escriure. I el greu que això em sap em tempta a pensar que és un poeta malaguanyat. Però com m'equivocaria, si ho pensés! Malaguanyar-lo és no llegir-lo ara.

El setembre de l'any passat Edicions 62 en va publicar una antologia poètica. No hi són tots els seus poemes, és una llàstima, perquè n'hi ha que no hi surten i són extraordinaris. Tard o d'hora reeditaran aquella edició exhaurida amb pròleg de Pere Gimferrer. O editaran les obres completes de Màrius Torres, amb tots els seus poemes, la prosa, l'obra de teatre i les cartes que es conserven. Així ho espero. Em satisfà pensar que en Màrius no té pressa, perquè és immortal. Però nosaltres que som mortals i tenim pressa, el necessitem. Com també necessitem anar a les llibreries i trobar-hi Les elegies de Bierville de Riba o el Nabí de Carner, que no hi són. Els necessitem, perquè, si volem ser un país normal, els poetes han de ser-hi, sempre.


lectures 5636 lectures       comentaris Un comentari

publicitat
Ajuntament de la Roca

comentaris
comentari
1 - Joan sala Vila
Granollers
13 de març de 2010, 11.09 h

He llegit molt atentament el comentari sobre Marius Torres desplaçant-me al mateix temps a l'indret del sanatori on va morir. Sentia amb la remor de les fulles dels arbres els respirs profunds, trencats i plens d'amor a la natura que feren de la mort el camí de la immortalitat. Celebro de tot el cor aquest comentari sobre un dels grans poetes d Catalunya i comparteixo amb l'autor la necessitat de llegir-lo perquè la seva lectura són injeccions de vida. Els poetes són els constructors de la ... Llegir més

5 -10 -20 -tots
1



comentaris El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
perfil
Joan Negre logo rss Vaig néixer a Vic (1978), però en sortir de l'hospital ja vaig venir cap a Granollers. Ara visc a Granollers i Lliçà d'Amunt, depèn dels dies. Sóc llicenciat en Filosofia per la UB, tinc una novel·la publicada, treballo de professor i estic acabant la llicenciatura de Filologia Catalana.



arxiu


altres blogs


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2018
some rights reserved