Contrapunt

Dijous, 18 de gener de 2018 16:35 h


Joan Negre


Dimecres, 16.12.2009. 11:00 h

El noi que pedalava

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 15 vots )
valorar_carregant carregant

El passat 24 de novembre al vespre va morir atropellat un jove guineà mentre anava amb bicicleta per la ronda Nord de Granollers. Ha estat una tragèdia anunciada. Desconec les seves circumstàncies personals, però no són pocs els immigrants que usen la bicicleta per anar a la feina o per buscar-ne. Te'ls creues mentre vas amb cotxe al matí o al vespre i a la nit, en hores de poca visibilitat, en carreteres fosques, i, malgrat que alguns porten armilles reflectores o llums vermells intermitents, et sorprenen i els sobrepasses mentre penses que algun dia hi haurà un accident.

És una mort que se suma als accidents soferts per d'altres ciclistes, alguns que pedalen per afició o fer esport; d'altres perquè no tenen cotxe i ni volen tenir-ne; o en tenen, però usen la bicicleta per determinats trajectes; i d'altres que no tenen cotxe, perquè no poden comprar-se'n un. Suposo que els immigrants que al matí o a la nit van amb bicicleta, a vegades plovent, no ho fan per gust, i que, si poguessin, anirien amb cotxe. No sé com es pot evitar una nova tragèdia: més transport públic i més barat, més elements reflectors, més precaució dels conductors...

El progrés és un miratge llaminer. No m'estranyaria que aquests nois que són ciclistes a la força pensessin més en el dia que podran comprar-se un cotxe que no en el perill a què es veuen empesos a exposar-se. A cada pedalada deuen somiar en integrar-se al progrés quan més aviat millor; un progrés de direcció única, que ho xucla tot i no deixa alternativa: nosaltres podríem anar més amb bicicleta o a peu, sortir d'aquesta ànsia excessiva i viure amb un ritme més pausat, però no ho fem o ens costa molt.

Resulta paradoxal que la màgia de la vida, l'encant d'estar vius, es trobi en tot allò que ha estat sempre aquí, sense avançar ni una mica: els sentiments, la conversa, una copa de vi, la passejada al capvespre mentre el dia es clou. Tot això i més que és etern en les persones i que està fora de l'engranatge esperitat. El que és ben de doldre de la mort del jove guineà no és el progrés que ja no podrà assolir, sinó la màgia de la vida que es perdrà. Aquesta màgia que massa sovint deixem enrere. Hauríem de saber caminar amb les sabates foradades, com el poeta Rimbaud, mentre al cel els estels fan un dolç fru-fru.

lectures 4773 lectures       comentaris Un comentari

publicitat
Ajuntament de la Roca

comentaris
comentari
1 - Sandra
Sant Anroni de Vilamajor
17 de desembre de 2009, 11.34 h

Un dels plaers d'aquest diari, llegir els articles del Joan Negre. Tots ens hauriem de calmar una mica i relaxar-nos. Certament, viuriem millor.

5 -10 -20 -tots
1



comentaris El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
perfil
Joan Negre logo rss Vaig néixer a Vic (1978), però en sortir de l'hospital ja vaig venir cap a Granollers. Ara visc a Granollers i Lliçà d'Amunt, depèn dels dies. Sóc llicenciat en Filosofia per la UB, tinc una novel·la publicada, treballo de professor i estic acabant la llicenciatura de Filologia Catalana.



arxiu


altres blogs


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2018
some rights reserved