Dimecres, 4.7.2012. 14:04 h

Més hores de consum, menys país

Fa 30 anys que em defineixo com a un petit comerciant de barri, convençut dels valors del comerç de proximitat i ciutadà. Sí, sóc d’aquells que modestament han contribuït a la personalitat de les ciutats i pobles de Catalunya; dels petits botiguers que s’han implicat, fins on ha estat possible, amb el teixit ciutadà i les propostes socials i solidaries de l’entorn. Dels que han donat suport a l’esport local o la cultura de ciutat. I ja fa anys, i citant al director de l’ARA, Sr. Carles Capdevila en una intervenció al TEC de Manresa, dels molts petits emprenedors que hem hagut de lluitar contra les molt respectables, però emprenyadores, grans cadenes i centres comercials que s’han demostrat molt allunyats i poc implicats amb la societat que els envolta. On eren quan el 5% solidari de la targeta de Gran Centre o l’Open Night a Granollers o en tantes propostes d’altres localitats i amb retorn per a la ciutadania?

Ara, el govern de Madrid presenta una proposició de llibertat d’horaris que vol imposar també a Catalunya amb intencions de ser total a la llarga i obviant les competències de la Generalitat. I ho fa desconeixent el sector al nostre país i amb un discurs ple de fal·làcies davant les dades de la Comunitat de Madrid com a experiment i que qüestionen clarament els seus postulats. Allà ni s’han creat més llocs de treball ni s’han generat més vendes; tot el contrari.

Però si escoltem als principals protagonistes, ni els botiguers estan disposats a augmentar significativament les plantilles, ni els treballadors poden acceptar treballar més hores i festius, ni molts consumidors disposen de més diners per a despesa encara que hi hagi més dies per gastar. Aquesta és la realitat. I canviar només pels que ens visiten o per generar una nova cultura de l’oci de compres a l’americana, em sembla exagerar i renegar del que som, i encara pitjor, del que volem ser.

Hem de ser conscients que sota el discurs oficial, el que s’amaga és una aposta clara per la concentració del comerç en mans de grans multinacionals i cadenes, els seus veritables amics, creant un monopoli que generarà mimetisme d’oferta en les grans ciutats, despoblarà comercialment pobles i barris, desequilibrant l’oferta, i generarà grans centres a les perifèries que en la millor de les suposicions crearan llocs de treball molt precari deixant de costat la implicació amb l’entorn i la seva realitat. Ens empobrirà més com a projecte comú.

Sí, aquesta és una imposició amb afectació més enllà dels diners i el negoci. És un canvi de model de país, de caràcter de ciutats i pobles, i de societat. I per això, a mi no m’agrada. Gaudirem de més hores per comprar però tindrem menys país, almenys el país que jo imagino.

I tu, prefereixes pensar com a ciutadà o com a consumidor?

Salut