Contrapunt

Dimecres, 23 d'abril de 2014 14:57 h


Jaume Borràs


Dilluns, 27.8.2012. 09:36 h

Blancs i Blaus; Blaus i Blancs

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 15 vots )
valorar_carregant carregant

L’1 d'agost de 1897 el setmanari local “La Opinión Escolar” escrivia: “en el partido de "ladrillos" jugado anteayer, entre el blanco Bonet y el azul Maynou, ganó el último, por solo dos "mahons". Felicitamos a ambos combatientes, pues el resultado de la lucha, nos permite afirmar que no hubo vencedor ni vencedores" (sic). Segur que els de ciutadans (C’s) aquí no hi veuen discriminació lingüística.

Aquesta crònica descrivia l’enfrontament entre dos rajolers, el Rayo i l’hereu Maynou, per demostrar qui feia més maons en una hora de treball. Era un dilluns de juliol del 1897 i la juguesca va mobilitzar a tota la vila, dividint-la entre els partidaris blancs del Rayo i els blaus de l’hereu Maynou (a dia d’avui els dels maons ho tenen fotut i possiblement en Rayo i el Maynou serien a l’atur).

A partir d’aquesta simple anècdota, un grup de joves vinculats a l’Associació de Veïns Sota el Camí Ral van començar a modelar l’any 1983 una Festa Major de Blancs i Blaus per Granollers que oficialment comença el proper dijous 30 d’agost (amb el pregó), però que programa actes des del dissabte 25. El format ideat llavors, amb el temps, ha assolit convertir l’últim cap de setmana del mes de la calor, antigament de fugida de la ciutat davant una porqueria de Festa Major, en un retorn obligat del lloc d’estiueig. Granollers s’omple dels colors Blanc i Blau, o a la inversa, (ufff, difícil quedar bé amb els dos) i durant uns dies els membres de les colles es miren de reüll per acabar fonent-se en abraçades d’un blau celeste davant el nou èxit organitzatiu.

Durant la setmana llarga rivalitzaran en competències per guanyar una competició que mou un munt de voluntaris, enfundats en ingents quantitats de merchandising d’uns i altres, buscant esgarrapar punts de les activitats. A més a més faran participar a vilatans i forasters amb l’objectiu que el jurat també premií la seva originalitat, enginy o capacitat de mobilització.

Ha arribat l’hora del despertar granollerí. És moment de transformar aquesta esmorteïda ciutat en el paradís de la xerinola i la diversió. La ciutat ha de bullir, l’hem de cremar per què, desprès, desgraciadament, s’apagarà tota sola davant la manca de disbauxa. Despertaran bèsties, bestioles, capgrossos i gegants per abandonar Roca Umbert i ocupar places i carrers tot fent il·lusionar als membres del grup “imagina't un Granollers amb + color”. Bastoneres, MacHagum, dansaires, dracs i dragonets: la ciutat serà vostre. Com sempre els Xics miraran de tocar el cel (tot i que amb els esmorzars de forquilla de l’Europa és difícil), mentre els Diables ens faran moure al so de les explosions de petards i carretilles (tot mirant-li el cul pelut a la diablessa) i observarem les figures (precioses i precises) de les Dames de Foc, i la seva “Masia” de dametes. Ho acabarem apagant tot amb una bona remullada al correaigua (que la calor així ho demanarà) . 

Elaborarem cartells revolucionaris de denúncia a aquesta estafa anomenada crisi. Farem tai-txi (que falta ens fa), instruments musicals o màscares (alguns haurien d’aprendre a treure-se-la) tot acostant als més petits al circ (no l’actual, sinó el de sempre). Amb una mica de sort ficarem la botifarra al forat (alguns necessitarem instruccions), ens demanaran que ens ho empassem tot (fins i tot les retallades) i anirem a la Gran Correguda per acabar acollonits al túnel del terror (o no) al veure, que ni l’hem posada a lloc ni s’ho ha empassat ningú ni tan sols hem estat capaços de corre’ns bé. Endinsarem la sardina a la boca, tragarem mongetes i farem una cua ominosa per gaudir d’una paella que desprès de gairebé 30 anys no serà cuinada pel Joan Rovira del restaurant el Cisne (gràcies per aquests anys). Si en tenim 50 gaudirem amb els del 62 que a aquestes edats córrer davant els toros embolats és massa arriscat.

No faltaran ni les puntaires ni la Missa Major de record a Sant Esteve (l’església sempre present) mentre els versots dels diables es carregaran a Déu i se mare. Cremarem els instituts enlloc de l’Ajuntament dels polítics, fent cas a Rajoy de carregar-se drets enlloc de privilegis (au va, home, va). Hi haurà qui la correrà de dia i molts la ballaran de nit per acabar perjudicats amb uns productes alcohòlics, venuts a peu de carrer i més propers al llegiu què a l’art de la destil·lació. Els més incívics també es faran presents provant de deixar-ne el rastre a qualsevol racó amagat (típica ferum en alguns carrers post nocturnitat).

Grans i petits estirarem corda, passarem rajoles i al final acabarem al pavelló Olímpic per reviure el gran moment: el concurs de rajolers. Allà restarem atònits davant un aforament, que ja voldria l’handbol en els seus partits, mentre dos s’omplen de fang recuperant tradició (per cert com s’escull el substitut d’un rajoler? És com el dret monàrquic?). I el diumenge a les dotze de la nit, en Callau (si no juga el Barça a aquella hora) i en presencia d’en Mayo (sempre present) farà públic el veredicte: la colla guanyadora és....

I pregunto: què collons importa? Ni uns ni els altres, els dos. O és que sense blancs hi haurien blaus? I sense blaus, blancs? I el més important: sense uns i altres, existiria la Festa Major de Granollers? Veient els ajustos pressupostaris dels últims quatre anys (un 20% menys) jo estic segur que sense l’altruisme organitzatiu de les colles, no. Es podrien pagar més de 190 activitats sense aquests voluntaris? Vagi per endavant les gràcies a les dues colles.

lectures 1048 lectures       comentaris Cap comentari

publicitat

comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
publicitat

perfil
Jaume Borràs logo rss Va néixer a Granollers el 1966. Va estudiar periodisme per acabar dedicant-se al negoci familiar de venda d’instruments musicals i taller d’educació instrumental. Dinamitzador de diferents projectes solidaris i ciutadans, va intentar darrerament fer la revolució a la Porxada i va acabar con a bloggaire ignorant i ignorat. L’ignorant ignorat, un blog d’opinió de qui no sap de res, no l’escolta qui hauria de fer-ho però té opinió i la vol expressar.


arxiu


altres blogs


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Mòbil

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès

Amb el suport de
logo
© AraVallès, 2009
some rights reserved