Dilluns, 20.2.2012. 09:59 h

D'inflada d'ous, botifarres i carnestoltes

Dijous gras i llarder, toc d’inici d’un carnaval transgressor de regles i preceptes. Dies de balls, disbauxa, màscares i transvestisme. Homenatge al Rei Carnestoltes, rei de gola impertinent i tràgic final en un dimecres d’òbit igni i enterrament de la sardina en reconeixement a la victòria de la vella arrugada, xaruga i de set cames que dejuna i és vegetariana: la vella Quaresma.

Al plat, senyal inequívoc de la celebració, botifarres d’ou. Dues paraules per tan exquisida menja: botifarres i ous, ous i botifarres.
Paral·lelisme immediat: em reconec amb els ous inflats de tot plegat, no els de la xica sinó aquells que es troben a l’entrecuix i que la por els fa pellarica, i amb ganes de fer botifarres a molts, moviment obscè de menyspreu a les arres.

Per uns moments disfressat de sa majestat Carnestoltes inicio el prego i amb màscara justiciera instauro la república davant la púbica indecència encobridora d’una princesa de marit escurabutxaques. Aboleixo senat de jubilacions anticipades i retiro obligat. Mancomuno diputacions i consells comarcals de despeses fatals. Declaro ERO sense permís administratiu per a tots els polítics de corrupció enriquidora i ineptitud aclaparadora. Proclamo presó per a tot bufó de corbata bancària i escola creditícia d’ensenyança de l’avarícia. Suprimeixo hipoteques abusives de submissions permissives i connivències especulatives.

Obligo als súbdits a exercir el dret de botifarra al sistema capitalista convertit en especulació materialista; als mercats financers i la borsa que fa presoners; al dèficit fiscal amb l’estat i l’estat del tribunal constitucional de perfil central; a la utilització del castellà enfront el català i el català enfrontat al castellà; a la justícia de la politització i decisions jurídiques de difícil comprensió; al maquiavèl·lic discurs de fer-nos sentir a tots culpables d’una situació d’uns pocs responsables, vosaltres, a qui convido a pensar més en el que sou i menys en el que teniu; un cop cremeu, com jo, quedarà el record del que vareu ser i fer, no del que vareu tenir o posseir.

I no us creieu del tot a la vella quaresma vestida de catalana independentista, us reclamarà esforç, comprensió i austeritat sadomasoquista. Cridarà que ja us ho va dir: “rieu, rieu, mengeu i gasteu que quan tingueu la nevera buida a mi plorareu”. Us responsabilitzarà, però ella trairà la seva funció de solucions imaginatives i disfressada de retallades, taxes i pujades d’impostos, gaudirà de dietes, sous i privilegis onerosos fent-se acompanyar d’una estrella i quatre barres i dels del discurs més capciós contra un país tan preciós.

Si els veieu junts, remeneu-vos els ous i feu-els-hi una botifarra de record a un dijous gras en què aniria bé fer ras per començar a omplir de noves il·lusions el cabàs d’una Catalunya que hauria de ser com Fuenteovejuna: “todos a una”.
Salut