El meu córrer sempre havia estat una experiència individual. Enmig de camins, asfalt i muntanyes, la solitud em permetia centrar-me en el meu propi jo. Quilomètriques hores per parlar endins, rebutjar vanitats, netejar preocupacions, imaginar il·lusions i demanar solucions. Reflexió interior d’una suor exterior plena d’esbufecs de satisfacció buscant l’oxigen necessari per la reparació personal.
Aquella passió provocava reconèixer coneguts de similituds ocioses pels mateixos indrets.
llegir més