Contrapunt

Dijous, 18 de gener de 2018 16:45 h


Gerard Piñero


Dilluns, 11.12.2017. 10:43 h

Si hem sucat el pa, posem-hi l'oli

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional No hi ha cap vot
valorar_carregant carregant

Bé, bé, doncs ja hem entrat en campanya. Aprofito aquestes lletres per a reivindicar la inutilitat del model de campanyes polítiques que portem a terme en aquest país, no són constructives i són massa mediàtiques. També, aprofito per a reivindicar el groc com un color amb un encant especial. Que amara els paisatges d’aquestes èpoques de l’any i que ens representa des de fa segles amb un plat deliciós, la crema catalana, i que per molt que ens el vulguin prohibir, el color groc, representarà per a mi i per a molts catalans la dolça llibertat que anhelem per als nostres presos polítics.

 

Com deia, estem en campanya, sí. I jo almenys, ja he fet prou autocrítica així com també estic plenament convençut que res canviarà, en tot cas, es transformarà en alguna cosa nova, parlo del famós Procés.

 

Acabat el preludi, que sempre se’m fa llarg, diríem que és allò que faig referència en el títol d’aquest article ”sucar el pa” ara, toca “posa-hi l’oli” sense por. I posar l’oli vol dir deixar les coses clares, comunicar, comunicar i comunicar que diria aquell. Val a dir, que si tinc una crítica a fer als partits independentistes és sobretot al fet que des del dia 27 d’octubre fins a dia d’avui hi ha hagut un buit comunicatiu bestial, cosa que ha provocat un cert desànim i un error estratègic que només s’ha maldat gràcies als errors polítics de l’estat i la capacitat infinita de la població civil a mobilitzar-se. Partits polítics preneu nota.

 

Un dels temes que em treu de polleguera, i que crec que els partits independentistes no han sabut resoldre comunicativament, és el del balanç dels fets que ens han portat a la situació actual. Rotundament, sense cap mena de dubte, l’ús violent i que traspua només força autoritària ha estat en tot moment el problema de fons, i ho seguirà essent si res no canvia. No sé com es poden fer anàlisis polítics on es confronten situacions amb resultats sempre pacífics i d’arrel política –Govern català i societat civil - amb accions puntuals basades en reprimir o espantar –l’acció del sistema judicial, les accions violentes policials, l’aplicació una mica passada per la thermomix del 155, i la comunicació que cognitivament empara la violència i l’odi – Govern espanyol. La humanitat del que ha portat el procés fins aquí ha estat empès sempre pel no reconeixement polític per part de l’estat del conflicte català, més enllà d’això, tot el marc comunicatiu i mental ha estat construït en aquest darrer mes –gràcies al buit comunicatiu que ha deixat el Govern- i val a dir, que de manera força improvisada per la resta de forces polítiques del país –Cs, PP, comuns i PSC–.

 

I en aquest marc comunicatiu que deia, on sens dubte, cada partit s’ha creat un argumentari divers però no diferenciat, també s’hi ha de posar “l’oli”.

 

Al socialisme liderat per una persona molt capaç intel·lectualment com és Iceta, li haig de reconèixer un do, la intuïció de percebre quin és el moment polític. Ara bé, el socialisme com sempre fa allò de “tirar la pedra i amagar la ma”. Els socialistes han avalat l’aplicació del 155, als seus fets em remeto i com sempre, la seva credibilitat serà un limitant bàsic del seu creixement electoral. I pel què fa a la composició de la candidatura socialista, amb components dels ex-Unió o de membres de Societat Civil Catalana, repeteixo, que l’habilitat en crear aquesta innovació en les files del socialisme, encara que sigui per a poder resistir electoralment, és un encert. Però, el que queda tocat és el model identitari socialista, no n’hi ha, i com, el socialisme portarà a terme les seves propostes amb una base electoral clarament a la baixa i una rèmora constant en els fets que es produeixen a Madrid.

 

Pel que fa a la força política dels comuns. Més enllà d’interessos postelectorals, val la pena escoltar alguns dels seus dirigents, els que diuen alguna cosa, i restar sempre amb la mirada atenta vers ells, sense més, però el seu fons polític crec que és aprofitable. Ara bé, el seu discurs no s’aguanta per enlloc, fa aigües. Jo els hi faria una pregunta molt clara. Si de veritat volíeu no haver arribat a aquesta situació, on heu estat fins a dia d’avui? I si de veritat creieu que es pot consumar un acord amb l’estat per la convocatòria d’un referèndum, sumeu complicitats i presenteu una proposta a la societat, i no només feu crides al faristol del Parlament.

 

I el bloc PP i Ciutadans, els hi reconec que han estat capaços de despertar una part del seu electorat que en les eleccions autonòmiques mai s’havia mobilitzat. Llàstima que els mitjans per a fer-ho només han fet que crear un odi visceral vers a l’independentisme. Ens tocarà com a societat resoldre els errors que han comès aquests dos partits, encara que cal distingir entre polarització –una situació normal en països democràtics- i divisió social, una afirmació aquesta, massa presa a la lleugera per aquests partits que no els hi fa cap favor, ans al contrari.

 

Per altra banda, l’independentisme no sé perquè set sous ha de renunciar a la seva estratègia. És que algú pensa que pactar un referèndum amb l’estat no comportaria accions multilaterals que forcessin l’estat a moure’s? No s’ha de renunciar a cap estratègia perquè crec que l’estratègia és superar l’estat en les seves expectatives –cas 1 d’octubre, manifestació de Brussel·les, l’exili de Puigdemont etc.,– com deia abans, mentre l’actor que té el monopoli de la força no es mogui només ens queda l’enginy per a vèncer. Ara bé, ens podríem estalviar tants eslògans i comunicar millor, ens resta la tasca de tornar a explicar amb calma quina és la manera de consumar els nostres objectius, potser si valoréssim més els fets que les paraules veuríem que el camí només ha canviat de direcció però la meta segueix allà, ben a prop.

 


lectures 430 lectures       comentaris Cap comentari

publicitat

comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
perfil
Gerard Piñero logo rss Nascut a Mollet l'any 1980, ara viu a Sant Feliu de Codines. Treballador i fundador de l'empresa de productes agroalimentaris locals La Catxaruda SCP.
Col.laborador de la revista Vallesos. Vallesà convençut i amant de la cuina, llegir i escriure.



arxiu


altres blogs


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2018
some rights reserved