Contrapunt

Dijous, 18 de gener de 2018 16:47 h


Gerard Piñero


Dimecres, 3.1.2018. 10:22 h

El nostre programa; 1 d’octubre, 1 d’octubre, 1 d’octubre!

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 1 vot )
valorar_carregant carregant

Insisteixo, vull insistir i insistiré en què el que va passar l’1 d’octubre va ser completament transgressor per a la nostra societat, la prova està en els resultats electorals del 21-D. No es pot banalitzar ni el fons ni les formes en com es va constituir el simbolisme d’aquell dia perquè llavors, abandonarem l’èxit que fins ara ha fet legitimar l’independentisme; el reforç de la política quan la societat s’expressa i viceversa.

 

Està clar que el món avança, ara bé, els agredits i agredides segueixen esperant una explicació i l’autoritat que suposà aquell sufragi ha cohesionat tant el moviment nacional i social per a l’alliberament del país, que cal transformar aquell dia en un punt i a part de la nostra relació amb l’estat i la nostra pròpia capacitat de ser sobirans, encara que fos per un dia.

 

Dit això, els presos segueixen injustament engarjolats i l’estratègia de l’estat d’aixafar “la resistència catalana” segueix plenament viva, tot i guanyar unes eleccions. Per tant, primer conclusió que s’ha de treure si es vol aplicar la tàctica i l’estratègia del nou govern, és que la superació dels marcs de l’autoritat de l’estat són i seran necessaris, no hi ha cap bucolisme en aquesta frase, seriosament, qualsevol tipus d’estratègia –el diàleg bilateral, l’aprovació de noves lleis per ampliar les complicitats socials etc.– passarà per no rebutjar cap via, el canvi potser està en ampliar les complicitats –implicar nous col·lectius socials a les grans mobilitzacions- i imaginar noves maneres de superació de qualsevol marc de confrontació amb l’estat, però, mentrestant, l’estat, no variarà l’estratègia perquè no hi ha cap estratègia sinó la de la resistència a perdre la legitimitat a Catalunya, tot des d’aquella banda és precipitat.

 

I anant a coses més concretes. Ens hem passat tota la campanya sentint al mateix Puigdemont dir; si vols que torni el president, has de votar al president. Doncs això, el president té tota la legitimitat de tornar, i tots hem de ser conscients dels seus riscos de presó, esmenar aquesta voluntat expressada pel president seria un engany, i una falta de seriositat, encara que entenc perfectament les seves raons humanes, és més, si torna el president, cal reemprendre la mobilització ciutadana per a restablir el president i la dignitat d’un poble.

 

I en el terreny estratègic, hi ha dos eixos clars; la conformació política del govern i la dels seus suports, i també, el seu programa polític.

 

Com deia anteriorment, evidentment, que el nou govern ha de transformar alguna de les seves estratègies, i evidentment que el nou govern ha d’apel·lar al diàleg i a l’estabilitat al país, no s’ha deixat de fer mai, però és que en aquests dos darrers aspectes, l’estat espanyol n’ha fet un us pervers i el govern no ha sabut contrarestar amb prou força l’estratègia del fatalisme creada per l’opinió pública espanyola en els darrers mesos. Per tant, buscar noves escenificacions reals de cohesió social no es poden ignorar –la societat civil hi podria tenir un paper bàsic- però, també cal demostrar de manera seriosa l’estat del país i la seva situació que jo diria que d’experts en la matèria en tenim molts i ajudarien molt en aquests moments encara de dispersió dels missatges.

 

Per altra banda, i ja per anar acabant. L’altre gran nucli de conflicte amb l’estat, diria que de guerra bruta, és el de l’obra de govern i de les lleis que se’n derivin. Evidentment, el govern cal que restitueixi tot allò que s’ha empassat la gola del 155 –oficines a l’exterior, subvencions a entitats socials o als mitjans de comunicació, càrrecs de govern etc.– Actualment, hi ha quaranta sis lleis recorregudes al Tribunal Constitucional, algunes amb una importància tan rellevant com la de la pobresa energètica, la llei contra els desnonaments o la llei contra el canvi climàtic. Bé, està clar que el manual de guerra aquí es basa en llimar el poder executiu, s’han de trobar fórmules imaginatives perquè la confrontació jurídica no és suficient, el que cal és que el govern guanyi complicitats amb la societat civil i impliqui aquestes no només a elaborar sinó a defensar la vigència de l’obra de govern per una norma bàsica, el bé comú.

 

Per últim, jo em donaria per molt satisfet si la primer força en vots d’aquest país, Ciutadans, rebaixés la seva estratègia de l’odi i radiqués la seva política allà on ha guanyat en vots, Catalunya. Caure en l’error de mirar cap Espanya per a guanyar vots no comporta l’exercici de legitimitat a Catalunya, només cal mirar el desastre del PP.

 


lectures 245 lectures       comentaris Cap comentari

publicitat

comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
perfil
Gerard Piñero logo rss Nascut a Mollet l'any 1980, ara viu a Sant Feliu de Codines. Treballador i fundador de l'empresa de productes agroalimentaris locals La Catxaruda SCP.
Col.laborador de la revista Vallesos. Vallesà convençut i amant de la cuina, llegir i escriure.



arxiu


altres blogs


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2018
some rights reserved