Contrapunt

Dijous, 18 de gener de 2018 16:47 h


Gerard Piñero


Divendres, 3.11.2017. 12:21 h

I tanmateix, la remor persisteix

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional No hi ha cap vot
valorar_carregant carregant

Hem viscut en una mena de Dragon Khan emocional en aquests darrers mesos, jo personalment, agraeixo una mica de calma, però, almenys en el meu cas, és una calma atenta als esdeveniments.

També, tinc un regust com a derrotat. Però, després de pensar-hi mil vegades, i parlar amb molt gent sobre el Procés, veig que la remor persisteix, en mi i en la resta de persones que m’envolten.

Val a dir, que una mica d’autocrítica ens hem de fer, ara bé, no ho fem tant a la catalana que gairebé ens haguem de fuetejar a cos nu en mig del carrer i cridant perdó, seria exagerat i penso que ens aproparia a la cagada argumentaria que han fet servir aquestes darreres hores càrrecs polítics com Marta Pascal i Santi Vila. Tenen tot el dret de ser autocrítics però desbarrar virant cap a una altra banda pels seus interessos de partit o personals, sense tenir en compte la gent i les seves pròpies implicacions els deslegítima.

Potser, teníem massa pressa per consumar la República. Difícil de conquerir sense algunes peces que han trontollat massa, d’acord. Sota la meva opinió, l’error més gros ha estat no saber aplicar i organitzar els temps del procés als suports internacionals que ens haurien d’haver ajudat a empènyer cap endavant, o bé, mediar de manera seriosa amb l’estat. Dels errors se n’aprèn, i tanmateix, la remor persisteix...

I certament, els viatges a Brussel·les del president i alguns consellers mentre altres es quedaven a Barcelona donant la cara, m’ha semblat una mica massa forçat i ha provocat una certa desvinculació emotiva amb el Govern. Però, tornant a ser positiu, potser el moviment no servirà per gaire, o sí, però si mes no manté latent el moviment durant un temps.

I l’aplicació del 155 és una causa més de les debilitats de l’estat. Pretenien abordar el problema de manera tàcita a cop de porres i imposicions a la força, i finalment, s’han quedat amb poca cosa més que unes visites llampec de membres de l’estat per a fer creure que hi ha una imatge de control i la convocatòria d’eleccions. Això sí, les destitucions han estat fulminants, i tot i això, està clar que l’estat ha escenificat que té una xarxa de suports molt i molt feble a Catalunya. Realment, el seu front de batalla és el judicial, i aquest, només es pot combatre essent més i més efectius. I tanmateix la remor persisteix...

Bé, després de fer un repàs a tot el que ha succeït en aquests dies una mica Matrix, crec que val la pena carregar piles, deixar-nos a tots plegats un temps per a reflexionar i no caure en la desesperança o en elucubrar massa, cosa que sovint ho portem molt interioritzat els catalans.

I perquè la remor persisteixi, val la pena tenir en compte una barreja de reflexions sobre errors que podem convertir en virtuts, i en virtuts que podem convertir en possibilitats.

Per fi, l’unionisme ha sortit el carrer, un fet que posa més cartes sobre la taula del debat polític? Ja ho veurem, sense més. Em fa la impressió que el bloc unionista té molt interioritzades una sèrie de consignes i un sentiment de victimisme que com diu George Lakoff; els configura un marc comunicatiu que no atén a més raons que la dels seus. Aquest cop, valdria la pena llegir millor els contraris però també, està clar que això –la divisió en dos blocs polítics, una cosa absolutament normal als països democràtics de tot el món– se soluciona políticament, votant. L’estat, en aquest cas, pot haver tornat a caure en un forat negre que no sap com sortir-se’n.

Per mi, pensar en les eleccions del 21-D és motivador. És tornar a fer un capgir a la situació amb un arma incontestable, la força de les urnes. O és que algú pensa que si altre cop l’independentisme guanya per majoria no serà tornar a la centralitat política el Procés? no veure-ho seria banal. Ara bé, siguem originals i fem una campanya imaginativa, participativa i on els “Jordis” tinguin una part important del protagonisme.

I en aquest procés de transformació que vivim –no és res més que això- no tinguem ni pressa ni cal emmarcar-nos en un nou procés massa tancat, a vegades, en els seus propis objectius, cosa que ens ha fet perdre algun efectiu que ara ens hauria anat molt bé. El temps juga a favor de l’independentisme, però la gestió dels temps és la clau. Hem confós la pressa per a consumar fets amb la realitat política.

I finalment, i no per això és menys important, el front judicial és el gran pal de paller que utilitza l’estat per a pressionar. Crec que l’estat, i el seu poder judicial, juguen a conformar un procés a la basca. En aquest cas, la internacionalització del conflicte amb l’estat és fonamental per a consumar petites victòries en el temps. La raó ens va de cara però el poder judicial juga una partida diferent i només es veu obligat a rectificar si la mobilització i la socialització del cas català van de la mà.

 


lectures 694 lectures       comentaris Cap comentari

publicitat

comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
perfil
Gerard Piñero logo rss Nascut a Mollet l'any 1980, ara viu a Sant Feliu de Codines. Treballador i fundador de l'empresa de productes agroalimentaris locals La Catxaruda SCP.
Col.laborador de la revista Vallesos. Vallesà convençut i amant de la cuina, llegir i escriure.



arxiu


altres blogs


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2018
some rights reserved