Contrapunt

Dijous, 18 de gener de 2018 16:44 h


Gerard Piñero


Dilluns, 12.1.2015. 10:43 h

Els fets de París, el simbolisme d'una nova violència

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 4 vots )
valorar_carregant carregant

No cal gaires coses a dir més enllà que el què ha passat aquesta darrera setmana a París ha estat monstruós. Els diversos actes de violència que s’han succeït a la capital francesa han estat accions de força i d’espectacularitat. També, la mobilització militar i la política han estat extraordinàries, cosa que ha generat una imatge gairebé de campanya de guerra.

La veritat és que actes tan sagnants i impactants ens han recreat a tots nosaltres una imatge molt colpidora, però sembla que hagi estat maquinada per tal de satisfer la venjança de sang i carregar les piles a un públic que veu les coses amb una òptica molt diferent a la del centre d’Europa.

Amb tot plegat, crec que hi ha moltes reflexions que no estan adreçades a veure les possibles esquerdes dels serveis policials –és un debat absurd i adreçat a calmar les pors dels ciutadans– sinó que cal definir els límits socials d’aquestes suposades minories radicals o fanàtiques,devots d’una manera d’entendre l'Islam. 

De fet, sembla com si des del món occidental anéssim fent voltes a una realitat –la del jihadisme violent– tot anunciant la seva fi des de ja fa anys i panys, i, els fets de París han tornat a evidenciar que no només el jihadisme armat no s’ha acabat, sinó que a sobre es pot arribar a transformar i unir –doncs, suposadament, tant Estat islàmic com Al-Qaeda han finançat aquestes accions violentes. I també han deixat palès, els assassinats de Charlie Hebdo, que a Europa qualsevol jihadista mínimament preparat pot atemptar i esdevenir un màrtir de manera mediàtica i portant de corcoll tots els estaments policials.

Tot plegat és força complex però està clar que hi ha una intenció força ben preparada per part del jihadisme armat i violent. Aquesta suposada guerra a què apel·len els jihadistes té un perfil marcadament simbòlic, identitari, i això fa encara més complex l’enteniment per part d’Europa del què passa al món musulmà. I és evident que el món musulmà majoritàriament rebutja la violència dels jihadistes, però també hi ha un ampli rebuig a tot allò que signifiqui “fotre el nas” en “assumptes locals” del món musulmà per part d’Occident. 

El jihadisme és un moviment ampli i molt complex, justament per això el fa difícil d’entendre per un món, l’occidental, que té molt marcats els seus estereotips sense que res es pugui moure de lloc. El jihadisme ha sabut combinar a la perfecció la concepció de la religió –àmpliament seguida– amb una identitat pròpia que, a més, té molt clar quin és el seu punt de cohesió: l’atac a l'enemic occidental. 

Per tant, la solució ara mateix per més que es digui no existeix perquè estem presenciant una nova manera de crear violència de caire políticoreligiós. Mereix un lloc la reflexió.
I que la reflexió no sigui solucions de pa sucat amb oli de caire fòbic o racista, o bé, posar pedaços de nacionalisme caspós i exaltador per encobrir el problema; cal entendre el què passa i perquè passa.
lectures 2179 lectures       comentaris 2 comentaris

publicitat

comentaris
comentari
2 - Gerard
Gallifa
16 de gener de 2015, 14.11 h

Està clar Toni que s'han de posar límits, però a Europa quan parlem de límits ràpidament parlem de limitar drets, i la realitat és que tot plegat s'acaba convertint en una amalgama de problemes ètics i policials on hi intervenen poc el seny i el diàleg. Està clar que hem de saber posar fre però també de saber oferir, com a occidentals, un model més dialogant i menys interessat amb fets materials del món musulmà, sigui d'allà o d'aquí.

comentari
1 - Toni Granell
Gallifa
14 de gener de 2015, 19.37 h

Potser aquesta gent no es tant diferent a nosaltres mateixos a l’època de la inquisició. El problema, però, es que no poden conviure dos realitats tant diferents com la nostre societat i els seus extremismes. Cada cop més Musulmans fan una vida més laica, que al cap i a la fi es el que ens ha anat passant a nosaltres. Però es difícil que ho solucionem, perquè es impossible fer-ho sense efectes colaterals... O potser no hem de reclamar als nostres governants contundència? Lleig, molt l... Llegir més

5 -10 -20 -tots
1



comentaris El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
perfil
Gerard Piñero logo rss Nascut a Mollet l'any 1980, ara viu a Sant Feliu de Codines. Treballador i fundador de l'empresa de productes agroalimentaris locals La Catxaruda SCP.
Col.laborador de la revista Vallesos. Vallesà convençut i amant de la cuina, llegir i escriure.



arxiu


altres blogs


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2018
some rights reserved