Contrapunt

Dijous, 18 de gener de 2018 16:44 h


Gerard Piñero


Dijous, 18.12.2014. 19:24 h

El Nadal que hem deixat de tastar

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 2 vots )
valorar_carregant carregant

No sóc precisament un devot de les festes religioses ni de les nuvoloses místiques que ens condueixen sovint les pràctiques creients. Per èpoques nadalenques, en l’aspecte més terrenal i més arrelat a les nostres tradicions seculars –les agràries– se celebra el solstici d’hivern i l’inici d’una època on la terra reposarà tot esperant els bons temps primaverals, la festa de la matança del porc com a ritual per enriquir panxes i rebosts de les cases, l’arribada dels animals de pastura de la muntanya per a refugiar-se dels freds hivernals i el naixement dels primers xais, etc.

Són unes dates on el fato no hi falta mai a casa, i és, almenys parlo per mi mateix, uns dies on esperem amb delit aquell rostit de carn i l’escudella amb carn d’olla com si fos l’últim dia.

Hi ha molts autors que parlen de les tradicions gastronòmiques nadalenques, possiblement, el folklorista Joan Amades, en la seva obra pòstuma El Costumari Català n’és una bona representació, amb molts detalls de tradicions culinàries que hem oblidat o hem deixat de fer per mandra o perquè els estereotips de la nostra societat han obviat aquest bast patrimoni culinari concentrat amb poques setmanes de temps.

He volgut basar aquest article en una sèrie de reculls d’autors i persones que han provat de recordar tradicions culinàries nadalenques i que personalment m’han pogut explicar o he pogut llegir.

Una celebració i podríem dir que festa, la qual es remunta a la foscor dels nostres temps, és la de la matança del porc. Crec, personalment, que li devem molt a aquesta festa, i que per lleis, normes, estereotips o perquè tenim el cap ple de pardals, la matança, a les cases, està desapareixent. Aquesta festa de caire familiar, i sovint veïnal, tenia l’objectiu d’omplir els rebosts de casa, en temps de fred com són els del Nadal.

Per les terres vallesanes, el porc tenia i té un fort arrelament social que sovint ha desembocat en trobar particularitats pel que fa a l’elaboració dels embotits. Pep Salsetes, n’ha estat el vallesà que més èmfasi ha dedicat en recuperar de l’oblit embotits locals com el ventre d’ossos (un embotit ben vallesà compost de carn picada, la punta de la costella i la careta del porc) o la botifarra d’ous amb arròs que darrerament Salsetes ha descobert. Tampoc ens podem oblidar de la famosa botifarra amb els rostillons, el famós tupí (carns conservades amb el llard del porc) que al Vallès en diem gerro, o el brou brufat (el caldo de la caldera del qual se’n feia escudella) i ja per últim, m’agradaria recordar un dels plats de la matança, més ben dit, per als entrants, el tastet, un plat elaborat amb diverses parts del porc recentment mort (costella, fetge, llom, cansalada) i un mica d’alll i julivert, una delícia!  

Són moltes les tradicions culinàries d’aquestes èpoques, i m’agradaria anomenar una de ben senzilla i que, justament per això i per la rapidesa que va el món, hem perdut completament: les pastades de pa. Era una pastada de pa llarga, feta a casa, amb bones farines i destinada al consum de les festes nadalenques. Un delícia que ha passat de les mans i la pastera al racó del total oblit.

Què dir, és clar, de les escudelles nadalenques. Totes es regien per un mateix patró; pilota, verdures, ossos del caldo, pollastre, porc....però totes amb tocs personals, segons la casa i la mania de la mestressa; un toc de sagí, un fetge de pollastre, més herbes menys carns, menys carns més herbes...i, Amades, ens parla, fins i tot, de l’escudella tradicional de Nadal com l’escudella de les quatre carns;
"...hom feia (per Nadal) l’olla de les quatres ordres mendicants, dita també de les quatre carns, perquè obligadament havia d’entrar-hi carn de porc, de bou, de gallina i de moltó. Aquesta olla magna només solia fer-se tres cops l’any: per Nadal; pel sopar de dimecres de Carnestoltes, com un preludi carnal a la Quaresma, portadora dels dejunis i de l’austeritat en el menjar, i pel dia del sant del cap de casa...la carn de bou simbolitzava Sant Lluc; la de moltó, Sant Joan; la de gallina, Sant Pere, i la de porc, Sant Abat".

Tampoc hi podien faltar els rostits de pollastre, acompanyats de fruits secs, i que feien la xup-xup durant hores, es cuinaven amb cuines de llenya que amorosien de quina manera el rostit, i, cap al final, cada casa hi posava el seu secret; una picada, un raig de conyac a vegades acompanyat d’una tòfona, canyella, un toc d’herbes...
Els canelons o els arrossos de Sant Esteve, aprofitant les restes del que sobrava durant el dinar de Nadal eren i és un àpat encara força comú.

I els dolços d’aquestes èpoques, tenint en compte que el raïm de cap d’any segons Salsetes és d’introducció forana i relativament moderna, i que els torrons no sovintejaven tant com ara,  tenien algunes curiositats culinàries: el piment (neules sucades amb vi dolç i pebre negre), el meló de Nadal (un meló molt resistent si estava ben conservat a ales baixes temperatures, menys aigualit i molt dolcet) o, el suca-mulla , el famós pa, amb vi i sucre. Evidentment, no ens podem oblidar del torell de reis amb la fava i el rei.

Em deixo molts detalls, moltes receptes, he volgut basar aquest article en tradicions més aviat properes, del Vallès, però de ben segur que la llista és llarga, i per suposat, la diversitat culinària a Catalunya també en aquestes èpoques és inacabable.
lectures 1755 lectures       comentaris Cap comentari

publicitat

comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
perfil
Gerard Piñero logo rss Nascut a Mollet l'any 1980, ara viu a Sant Feliu de Codines. Treballador i fundador de l'empresa de productes agroalimentaris locals La Catxaruda SCP.
Col.laborador de la revista Vallesos. Vallesà convençut i amant de la cuina, llegir i escriure.



arxiu


altres blogs


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2018
some rights reserved