Contrapunt

Dijous, 18 de gener de 2018 16:43 h


Gerard Piñero


Divendres, 28.11.2014. 11:26 h

La ruptura de saló i cafetonet no serveix

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 1 vot )
valorar_carregant carregant

Parlem del fenomen Podemos. Està clar que tots solets, amb poc més de dos mesos han fet trontollar bona parta de la societat espanyola. Una victòria, sens dubte, per una formació que, si més no, ha demostrat una bona capacitat comunicativa –gràcies al seu líder Pablo Iglesias– i aporta algunes noves concepcions segons el què diu el seu programa polític.

Que el nou líder del PSOE, Pedro Sanchez, faci un intent, poruc, però un intent, d’obrir el meló del pacte de la transició –sí, ja sabeu, allò que van acordar els grans fa molts anys i que la majoria de nosaltres no hem tingut el plaer de conèixer més enllà dels llibres de text del cole– és que alguna cosa està canviant, i la irrupció de Podemos n’és una causa més, no n’és la causa absoluta.

I el més important, és que a Espanya quan una cosa preocupa de veritat la caverna s’hi llença abraonadament a sobre com si fos una presa innocent que només fa que molestar el ramat dels grans savis. En el cas de Podemos, està clar que aquest baròmetre de “preocupologia” ha funcionat.

Dit això, tornant al tema de la Transició. Ja fa temps que crec que la Transició no existeix, com els reis... sí, ja sabeu, els reis són... és un fantasma que vola quan algú li interessa focalitzar una problemàtica. La transició va ser un canvi de cares polítiques per a bastir un nou règim que de mica en mica se li va dir “democràtic”, res més que això. El què no ha canviat, és la cultura política del país, entre altres raons, perquè té una llarga tradició, en el fons que no en les formes.

Dit d’una altra manera, potser eliminem els darrers vestigis de la transició però de què servirà si les pràctiques polítiques (control ferri del bipartidisme, manteniment de la impunitat política mitjançant la justícia, la corrupció com a mètode de relació i control entre poders, uns mitjans de comunicació amarats de politització interessada...) segueixen essent impunes? Doncs, per no començar la casa per la teulada, primer, cal parlar de noves cultures polítiques i després, si cal, parlem de la transició encara que seria més pràctic parlar d’aprofundiment de la democràcia...

Un altre concepte llençat darrerament és el de canviar/eliminar/substituir la casta política espanyola. Maco, i amb un to fins i tot romàntic. Però, com sempre, l’esquerra és molt bona amb els conceptes però buida amb alguns continguts. És important focalitzar més aviat un canvi generacional en la política espanyola que condueixi a noves maneres d’exercir la política que no pas canviar les castes polítiques espanyoles per dos motius: per executar canvis polítics en el poder, s’ha d’estar ben preparat. I, cal visualitzar i portar a la pràctica noves maneres de fer i entendre la gestió del sistema democràtic, perquè sinó, ens podem trobar amb una substitució de rols entre uns i altres com el binomi bíblic entre PSOE-PP o PP-PSOE.

A Espanya, jugar la partida només de les eleccions i sortir a la tele és molt perillós. Pot donar bons resultats d’inici però et posa en un embut sense sortida si no ets capaç de generar gràcia al personal. És així de senzilla la vida mediàtica. Per tant, més val fer les coses bé, cobrir-se les espatlles amb un teixit polític i social ampli (un moviment social real) i un bon teixit d’idees que es converteixin en la moral d’un projecte polític que està per sobre del “deja vu”.

I per últim, una idea que quan hi penso el meu cervell entra en un procés de letargia: parlar de procés constituent a Espanya em resulta nou però buit, no em sona a canvi real per a resoldre els conflictes històrics amb Catalunya i Euskadi, principalment. Primer, cal canviar la constitució per una majoria que no existeix ni en broma. Segon, no cal tanta xerrameca per evitar, per por a perdre vots, parlar de tu a tu d’un cop per totes. Tercer, el fantasma del dret a decidir dels pobles irromp de tant en tant, ara més que mai, entre la plana política espanyola, i tinc la impressió que aquest concepte “sacrosant” s’obvia o es rebutja, com els alls amb els vampirs per por a morir dessagnats pels seus propis.

Bé, no sóc precisament un devot del canvi a Espanya, ni de cap formació política de la seva disciplina política, però em resulta curiós veure com hi ha talents que irrompen darrerament a l’escenari sense, potser, saber que el canvi, en un estat viciat, viciós i amb tocs d’autoritarisme força estesos, és difícil de canviar de la nit al dia. Cal gent, idees i noves i modernes maneres.
lectures 1620 lectures       comentaris Cap comentari

publicitat
Ajuntament de la Roca

comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
perfil
Gerard Piñero logo rss Nascut a Mollet l'any 1980, ara viu a Sant Feliu de Codines. Treballador i fundador de l'empresa de productes agroalimentaris locals La Catxaruda SCP.
Col.laborador de la revista Vallesos. Vallesà convençut i amant de la cuina, llegir i escriure.



arxiu


altres blogs


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2018
some rights reserved