Contrapunt

Dijous, 18 de gener de 2018 16:44 h


Gerard Piñero


Dimecres, 19.11.2014. 19:24 h

I ara què? Gaudim del moment i analitzem bé els passos a fer

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 2 vots )
valorar_carregant carregant

Els catalans i catalanes tenim un vici; no gaudir prou temps de les victòries. I el 9N, malgrat tot, va ser una victòria! De tots plegats! De país!

No és que haguem de quedar-nos al sofà tot cofois mirant què diuen i deixen de dir del “procés participatiu”, sinó que el què cal és fer una anàlisi a fons de les possibilitats i les debilitats de tot el procés fins el 9N. És la millor manera de polir la victòria i no estancar-la en un esdeveniment d’una tardor de diumenge. Tres qüestions bàsiques per analitzar que cal tenir en compte són: llegir detingudament el sostre social de l’independentisme, analitzar el positiu vot del 14,5% del total de votants que va votar sí-no o no, i finalment,  què farem a partir d’ara.

Mas ha marcat els passos que executarà en les properes setmanes, ja és positiu que el Govern es mogui, ara bé, hi ha molts factors que cal tenir en compte més enllà dels moviments institucionals.

Tot fent un breu repàs als resultats, val la pena tenir en compte que els favorables a la independència no estan estancats en els quasi dos milions de convençuts que surten tant sí com no allà on se’ls convoqui, ans al contrari, una consulta amb plenes garanties faria possible un augment de les possibilitats de suport a la independència. I, també, com deia anteriorment, el vot contrari a la secessió sembla que es comença a despertar, i encara que de manera molt sigil·losa, els votants contraris, per moltes raons, han començat a respondre a les clames democràtiques del país.

Tot i això, el 9N només marca un escenari, molt engrescador, però només és un escenari que passa i que cal fixar en el seu temps i les seves raons.

Dit això, no acabo d’estar d’acord amb què només són temps per a l’alta política, l’alta política no es dibuixa per enlloc ni és l’únic agent que pot desentortolligar amb èxit aquesta situació.

Per posar tres exemples claus per evidenciar que no només cal alta política, sinó que cal un moviment fort: si hem arribat fins aquí és perquè la societat no ha afluixat en cap moment i això, el caliu i la pressió de la gent, els partits i el govern ho noten, és una peça clau que si es porta de manera equilibrada és fonamental tenint en compte qui tenim davant.

Que els contraris a la independència es mobilitzin i surtin de la bombolla –un factor clau per a generar consensos reals de país–  només és possible si el teixit associatiu es mobilitza i crea ponts de relació, ja que la política, en aquest cas, només ha fet que espatllar una relació que mai ha estat divorciada, simplement, no s’han parlat cara a cara.

La relació Estat espanyol-Catalunya està més que estancada, i crec que calen altres veus qualificades, del món diplomàtic internacional, per a resoldre aquest conflicte, del contrari, el camí seria llarg i massa ple de dubtes i decepcions.

El camí està clar que passa per unes eleccions plebiscitàries, però també passa per seguir esgotant amb les eines que calgui les armes que Espanya usa per a no asseure’s i parlar, com qualsevol país democràtic. Per cert, les plebiscitàries, sinó van acompanyades d’un debat seriós sobre quin país volem i on el volem, poden portar al final d’un procés on potser tenim un objectiu complert però ens falten els ciments, llavors, hauríem de tornar a començar, i aquest cop, sense l’ajut d’agents externs que ens facilitaven el pas però ens obstaculitzaven la visió.

I ja per últim, com a anècdota: des d’aquí una forta abraçada als denunciants (PP, fiscals etc.) no he vist moviments tant absurds i ridículs d’un Estat suposadament madur enmig d’una Europa que quan veu aquests moviments que ens recorden a accions d’un passat molt proper, no diu res, però està clar que tot plegat resta credibilitat a l’Estat espanyol.
lectures 1653 lectures       comentaris Cap comentari

publicitat
Ajuntament de la Roca

comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
perfil
Gerard Piñero logo rss Nascut a Mollet l'any 1980, ara viu a Sant Feliu de Codines. Treballador i fundador de l'empresa de productes agroalimentaris locals La Catxaruda SCP.
Col.laborador de la revista Vallesos. Vallesà convençut i amant de la cuina, llegir i escriure.



arxiu


altres blogs


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2018
some rights reserved