Contrapunt

Dijous, 18 de gener de 2018 16:42 h


Gerard Piñero


Dimarts, 11.11.2014. 09:40 h

La corrupció que es resol amb convencions i comissions

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional No hi ha cap vot
valorar_carregant carregant

Està clar que el sistema polític i econòmic d’aquest país està canviant, i s’emporta per endavant a còmplices  de les pràctiques abusives de poder.
Però, no m’agraden ni les febles solucions ni les tímides reaccions socials i polítiques que s’han generat amb la sèrie d’escàndols polítics.

Certament, el món polític, i els seus vicis i viciats, no es canvia en un parell de dies, ni en un seguit d’eleccions. És més, tot plegat depèn més aviat d’un canvi cultural, d’una transformació conceptual de les maneres de fer i entendre la política i el bé públic.

Hi ha com una norma de manual en el markentig polític convencional que diu; si tens un problema gros, fes almenys algun gest que demostri un mínim d’interès, i així es guanya temps. Però, el què no es diu en “els manuals” és que els gestos, com ara la creació de convencions, comissions d’investigació parlamentària, judicis interminables, ja actualment estan més que desgastats com a eines de resolució de possibles casos de corrupció.

Un cas força curiós és el del darrer escàndol de les targetes “de oro” de Bankia. El cas ha esquitxat a tots els partits i sindicats majoritaris espanyols, i quina ha estat la reacció? Doncs, el PSOE demanava un ple monotemàtic al Congrés vers els casos de corrupció política –ja té gràcia la cosa que l’estructura que ha cobert les espatlles a corruptes vulgui solucions, segur? I sobretot, segur que qui fot la mà a la caixa pot canviar les coses?–,  el PP, de la mà de Rajoy, demana un “ho sento” que no té cap transcendència política, i entremig s’esdevé alguna dimissió dels encausats. Com diria aquell “i la casa sin barrer”.

Recordo com casos d’escàndol amb repercussió internacional com fou Watergate o la Tangentopoli, van anar de la mà sempre del poder judicial, de dimissions a alts nivells –en el cas Watergate el President Nixon acabà dimitint– i encara que en ambdós casos hi va haver comissions d’investigació polítiques, els qui tenien la paella pel mànec sempre van ser els poders judicials: Di Pietro en el cas Tangentopoli, i Cox, com a procurador especial independent en el cas Watergate.

Tot plegat, condueix a allò que els poders oligàrquics els hi agrada més, remoure-ho tot per a no fer res. I això, com es canvia? Com deia, unes eleccions no canvien res, ans al contrari, les eleccions, en molts casos es converteixen en elements estabilitzadors del sistema polític dels partits majoritaris. Tot això, només es transforma pas a pas, canviant com deia abans, les mentalitats i les maneres d’entendre l’ofici de la política. Perquè per moltes lleis que hi hagi d’anticorrupció si el corrupte té una certa autoritat moral vers els qui l’envolten, llavors les lleies no valen per a res. 

I parlant de l’ofici de la política i les lleis. Jo pregunto, si els qui es dediquen a la política treballessin amb una concepció positiva, on l’esforç fos un valor i el treball vers el bé públic la millor manera de ser una persona reconeguda socialment, no creieu que la corrupció i l’excés de burocràcia legislativa s’anirien reduint? Jo n’estic plenament convençut, tot depèn de la nostra manera de fer i sobretot, la manera que tenim d’expressar a les institucions públiques allò que està bé i allò que està malament.

I per últim, els casos de corrupció ens afecten a tots, però, sobretot, afecten al sentit democràtic d’una societat. Amb casos a manta de corrupció està clar que el sistema democràtic del país falla. Per tant, per molta democràcia que vulguem exercir si els qui l’executen traspassen la frontera, vol dir que aquesta democràcia ja no és vàlida i que el primer pas, per a constituir noves fonts de poder, i vista l’experiència, és que la societat sigui capaç de renovar generacionalment les institucions del país i transformar-les, si cal.
lectures 1439 lectures       comentaris Cap comentari

publicitat
Ajuntament de la Roca

comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
perfil
Gerard Piñero logo rss Nascut a Mollet l'any 1980, ara viu a Sant Feliu de Codines. Treballador i fundador de l'empresa de productes agroalimentaris locals La Catxaruda SCP.
Col.laborador de la revista Vallesos. Vallesà convençut i amant de la cuina, llegir i escriure.



arxiu


altres blogs


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2018
some rights reserved