Contrapunt

Divendres, 18 d'abril de 2014 02:13 h


Gerard Piñero

Dilluns, 11.3.2013. 16:19 h

El català que no està escrit…

Som un poble plenament mediterrani. Per tant, com a bons pertanyents a aquest petit però característic indret del món, tendim a parlar, parlar molt, a dir moltes coses i dir-les de moltes maneres, però, el català –i que consti que això no és un article de pur nacionalisme narcisista– té algunes particularitats que de per sí són simpàtiques, i que expressen un estat d’ànim molt nostre: el parlar de moltes coses sense mai ser del tot concrets.

M’explico. Com deia, som un poble mediterrani, i com a tals, tenim una manera de ser relativament oberta i cordial, almenys en aparença, però sempre amaguem alguns dubtes, i deixem un petit espai a la rumorologia i el xafardeig, que podríem dir, que és més que una manera de ser; és un esport nacional. llegir més


lectures 581 lectures   comentaris Cap comentari

Divendres, 1.3.2013. 10:59 h

És possible entendre Itàlia?

Aquestes darreres eleccions a Itàlia només compliquen, com ja és tradicional, el ja difícil panorama parlamentari italià. De fet, quan hi ha eleccions a Itàlia, és quan es veu reflectida la Itàlia veritable; la de les mil cares, la del caos desordenat aparentment i l’agressivitat en les formes que no en el fons.

I aquest cop, què ha passat? La veritat és que la recepta europea, bé, alemanya, ha estat un altre cop desastrosa. De fet, a França, Hollande va guanyar perquè va saber marcar distàncies amb Merkel, encara que després, hagi estat un petita cortina de fum. llegir més


lectures 602 lectures   comentaris Un comentari

Dilluns, 4.2.2013. 18:37 h

Robar i no dimitir; el càncer de la democràcia

Franco va morir al llit, assistit per metges de bona talla professional, i amb les coses “atadas y bien atadas”: i no va dimitir ni el van fer dimitir mai. Si partim d’aquesta premissa, que Rajoy i la cúpula del PP no pleguin és un exercici habitual de la cultura democràtica espanyola, i també, en bona part, de la catalana.

La veritat, és que malgrat tot, veure les evidències d’una estafa –la garantia de tenir un estat de dret sòlid, eficient i per a tots- no em deixa de sorprendre l’espectacle d’uns i altres. llegir més


lectures 589 lectures   comentaris Cap comentari

Dilluns, 28.1.2013. 11:50 h

Declaració de desobediència sobirana

No hi ha cap mena de dubte, el Parlament, aquesta setmana, ha expressat majoritàriament la seva intencionalitat de declarar la seva sobirania com a subjecte polític capaç de decidir el seu futur.

Dit això, que ningú pensi que la feina ja està feta. També hem de tenir molt en compte que hi ha un ampli sector de la població indecisa, i que un 41% del Parlament va votar en contra d’aquesta Declaració. Però, no vull parlar dels obstacles, i tampoc vull fer volar coloms, crec que la feina cal anar-la fent sense parar, i tenint en compte, que tenim dos reptes per endavant: la comunitat internacional no ens donarà res gratuït i amb l’Estat, que no és precisament de la cultura política del cas de l’anglès vers Escòcia, té una actitud totalment tancada a qualsevol tipus de diàleg polític de mínims. llegir més


lectures 695 lectures   comentaris 7 comentaris

publicitat

Dilluns, 14.1.2013. 11:36 h

L'art de fer pets i els catalans; un matrimoni estable

Sofistes i càtars creien que el fet de fer pets era una acció que debilitava l’ànima i cridava als mals esperits.
Ja al segle XVI, el diplomàtic i pintor flamenc, Peter Paul Rubens, editava el llibre L'art de péter, una obra força curiosa sobre els pets, les tipologies de pets, com fer pets, i les seves condicions físiques. Em paro breument per a comentar algunes coses d’aquest curiosíssim llibre que podeu trobar en format digital a Google books.

Rubens, va elaborar aquest assaig –o més aviat, tractat– sobre els pets, i en el qual es distingeixen entre altres coses, la tipologia de pets, i les diferències vers als rots, que ell anomena curiosament rapports espagnols, i que Rubens, creu, que aquests últims són més escandalosos i “odiosos”. llegir més


lectures 747 lectures   comentaris 2 comentaris

perfil
Gerard Piñero logo rss Nascut a Mollet l'any 1980, ara viu a Sant Feliu de Codines. Treballador i fundador de l'empresa de productes agroalimentaris locals La Catxaruda SCP.
Col.laborador de la revista Vallesos. Vallesà convençut i amant de la cuina, llegir i escriure.



arxiu


altres blogs


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Mòbil

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès

Amb el suport de
logo
© AraVallès, 2009
some rights reserved