Hem passat d'una societat que enaltia la capacitat de patir a una altra que no tolera el patiment? Input u: Torno a veure la pel·lícula Camino, que em transporta a un passat i a una ideologia segons els quals hem vingut a aquest món a patir. En aquest marc, el que es valora és la capacitat d'aguantar el patiment.

Input dos: Vaig a una xerrada sobre l'eutanàsia organitzada per l'Aula de Cultura de Cardedeu. La xerrada és a càrrec de tres germans fills de Llinars del Vallès: Màrius Morlans, metge i president de la Comissió de deontologia del Col·legi de Metges; Germà Morlans, metge i responsable mèdic de la Unitat de Cures Pal·liatives de l'Hospital de Granollers; i Xavier Morlans, capellà i Doctor en Teologia. llegir més

El nostre present està construït en base al nostre passat individual i col·lectiu, fins i tot les decisions més quotidianes tenen raons que ens poden retrotraure a molts anys endarrere, fins i tot a l’època medieval. Ara fa un any amb el meu company vam plantejar-nos la idea d'anar a viure plegats. El problema és que ell estudiava i treballava a Girona i la meva feina estava a Barcelona. Després de rumiar-ho molt vam arribar a la conclusió que la manera en què cap dels dos hagués de renunciar més que l'altre, era anar a viure a mig camí. llegir més

Quan es mor algú també mor una part de les persones que l'hem estimat. Som ésser socials i això implica que vivim gràcies a què altres persones ens reconeixen i ens estimen. En certa forma, vivim en els altres, vivim en les mirades que ens retornen una imatge determinada de nosaltres mateixos. Per això, quan mor algú que estimem també morim una miqueta, mor aquell bocí únic i irrepetible de nosaltres que habitava en aquella persona i que era producte d'una història compartida.

Fa una mica més de mig any que va morir el meu avi. llegir més

La setmana passada es va espatllar el comandament a distància del meu aparell de TDT. Vaig anar a una botiga d'electrònica a encarregar un comandament nou. El botiguer em va comentar que comprar-ne un de nou sortia igual de car que comprar un nou aparell, ja que el comandament no es comercialitza per separat. Total, que l'aparell de TDT, que funciona perfectament, passarà a engreixar les fileres de petits electrodomèstics i altres utensilis que llençaré quan encara funcionen. Però això no és tot: li vaig preguntar al botiguer si tenia sentit comprar un aparell car tenint en compte que aviat és possible que l'actual generació de TDT quedi obsoleta perquè no pot rebre senyal en alta definició. llegir més

Des de que els seus fills van marxar de casa, cada segon diumenge de mes en Jaume convida la Conxita a dinar a un restaurant de Granollers. La darrera vegada, quan ja tornaven ben atipats cap a Santa Maria de Palautordera, a la Conxita li va semblar que el motor feia un soroll una mica estrany. En Jaume no li va donar massa importància però davant la insistència de la seva muller, va acabar parant amb el cotxe a la cuneta. En Jaume va baixar del cotxe i va obrir el capó per mirar-se el motor (de fet, no podria fer gaire més que mirar, perquè no entenia un borrall de mecànica). llegir més