Dijous, 15.7.2010. 05:00 h

Què hi ha després del Facebook?

No pretenc anar d'alternatiu a l'afirmar que no tinc Facebook. Estic tant enganxat a les noves tecnologies com la majoria de persones de la meva generació: em sembla terrorífic que s'acabi la bateria del mòbil o quedar-me gaire estona sense cobertura, i em resulta pràcticament inconcebible estar a un lloc on no hi hi hagi connexió a internet. De fet, em requereix un gran esforç estar davant de l'ordinador sense comprovar compulsivament si tinc algun correu nou. Potser per això no tinc un Facebook, perquè crec que incentivaria encara més la meva e-dependència. A més, estic convençut que el dia que decideixi fer-me un Facebook, ja estarà passat de moda i tothom s'estarà passant a algun altre invent virtual.

Una amiga no podia entendre com coi puc viure sense Facebook: Com et comuniques? Com t'assabentes del què fan els col·legues? Com ens comunicarem? La cara d'estupefacció de la meva amiga em va fer plantejar quina seria l'alternativa actual al Facebook, i se'm va acudir que el després del Facebook és la carta. Això li dec al meu amic Miquel, que porta a terme una pràctica tan vintage com escriure's cartes amb son pare. Gràcies a ell he recuperat el gènere epistolar, tot i que he de reconèixer que inicialment enviar una carta se'm feina una muntanya: On he d'anar a comprar un segell? Quant costa? Encara hi ha bústies?

L'amiga estupefacta va fer cara de preocupada quan li vaig mencionar la possibilitat de comunicar-nos per carta i va respondre: "com sé jo si estaré d'acord amb mi mateixa quan el destinatari rebi la carta?" Això em va fer pensar que, de fet, la carta té connotacions més àmplies del que havia pressentit inicialment: és un mitjà de comunicació que va contracorrent de la societat actual.

Davant la immediatesa i (sovint) la falta de cura i de reflexió amb la que escrivim i enviem un SMS o un correu electrònic, la carta ens obliga a estar una estona asseguts i concentrats, ens demana un nivell de compromís amb nosaltres mateixos d'un mínim de tres dies. Vist així, escriure una carta pot esdevenir un esport de risc o fins i tot un acte revolucionari.