Dilluns, 21.6.2010. 05:00 h

Peritatge de gènere

La majoria de persones reaccionen amb una barreja de sorpresa i incredulitat al saber que fins l'any 1990 l'homosexualitat va ser considerada una malaltia mental per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). El que passa més desapercebut és que avui en dia la transexualitat encara es defineix com una patologia mental en les classificacions de malalties mentals de l'Associació de Psiquiatria Americana i de l'OMS. Sota l'epígraf de 'trastorn d'identitat de gènere' es patologitzen aquelles persones que havent nascut en cos masculí se senten dones (trans femenines) i les que han nascut en un cos femení i se senten homes (trans masculins).

Aquesta classificació contribueix a augmentar l'estigmatització de les persones trans al reforçar el seu caràcter suposadament anòmal. Però també té efectes molt més pràctics. El 2007 el govern espanyol es va penjar la medalla d'aprovar una llei que facilitava el canvi de la menció de sexe en els documents oficials per a les persones trans (un cop modificat el sexe legal ja es pot procedir a posar-se un nou nom d'acord amb el nou sexe legal). Aquella llei, venuda com d'allò més 'progre', estableix que per efectuar aquest canvi cal presentar dos certificats mèdics. El primer ha d'acreditar que la persona s'ha sotmès durant un mínim de dos anys a un tractament per canviar les característiques sexuals (bàsicament hormonació). Aquest criteri temporal no és fortuït: dos anys d'hormonació solen conduir a l'esterilització. Per tant, podem afirmar que se'ls requereix l'esterilització química per poder efectuar un mer canvi de nom.

El segon és un certificat conforme la persona pateix un trastorn mental. Per obtenir-lo, han de recórrer a una Unitat de (Transtorns de) Gènere que hi ha a diversos hospitals públics, entre ells el Clínic de Barcelona. Allà, la persona se sotmet a un període que es pot allargar dos anys, en què psicòlegs i psiquiatres actuen com a veritables pèrits del gènere: esbrinant si la persona és realment trans partint d'una concepció desfasada i estereotipada de les diferències entre dones i homes. Si, finalment, aquests professionals consideren que la persona és efectivament trans, emetran el certificat que li permetrà canviar el seu sexe legal, hormonar-se o operar-se.

Mentrestant, les persones que encara no han obtingut el certificat, que no han complert els requisits o que no volen passar per aquest procés, es troben exposades a riscos per la seva salut (a l'hormonar-se sense control endocrí, per exemple) i a les discriminacions, ja que la seva transsexualitat s'evidencia cada vegada que han de mostrar el seu carnet d'identitat.

Des del meu punt de vista, que l'Estat posi tants obstacles i peritatges per efectuar un mer canvi de nom evidencia la centralitat que té el gènere per mantenir l'orde social. Esperem que mica en mica el que tenim a l'entrecuix deixi de limitar-nos i puguem explotar la nostra singularitat més enllà del castrant binomi home-dona.