Dilluns, 26.4.2010. 05:00 h

Intersex

Ens han ensenyat que en aquesta vida tothom és dona o home i que això depèn exclusivament dels nostres cossos que, en funció d'elements com els genitals, els cromosomes o les hormones, ens fan viure i sentir en femení o en masculí. Mitjançant aquest tipus d'explicacions, les diferències i desigualtats entre dones i homes queden justificades per raons (suposadament) científiques i inqüestionables.

Tot i això, hi ha persones que al néixer no són identificables com a homes o com a dones, que els seus cossos no són classificables clarament en cap de les dues categories. En aquests casos, els genitals són ambigus, els cromosomes tenen combinacions que no són XX ni XY, o un llarg etcètera d'elements que ens mostren que hi ha una major diversitat biològica del que ens acostumem a creure.

Habitualment, davant del naixement d'una persona intersexual l'equip mèdic pràcticament no informa a la família i opta per assignar un sexe a la criatura en funció de diferents (i fal·libles) criteris. Això inaugura un procés d'operacions, hormonacions i patiment envoltants pel secret, ja que els professionals de la salut sovint recomanen no explicar res a la persona en qüestió, que veu -estupefacta- que el seu cos no és com el de la resta de gent. I el més curiós és que no és un fenomen tan rar. De fet, es calcula que un 1,7 per cent de la població presentaria alguna variació respecte el que es considera un cos totalment femení o masculí. Els casos més evidents, però, es redueixen a 1 de cada 2.000 naixements.

El divendres passat vaig dinar amb uns amics i entre ells hi havia una persona intersexual. Ens va parlar de les pressions que va rebre per part de família i metges perquè es prengués testosterona quan el seu cos adolescent no es masculinitzava tal com s'esperava. Va explicar-nos el patiment i el desconcert mentre buscava el seu lloc en un món en què el seu cos apareixia com a monstruós o impensable. I va compartir amb nosaltres el seu viatge posterior per a trobar-se a sí mateix més enllà de les categories d'home i dona. Una lliçó.

Si esteu interessats en conèixer més sobre el tema, us recomano la pel·lícula argentina XXY (dirigida per Lucía Puenzo), les aportacions de la biòloga feminista Anne Fausto-Sterling i les perspectives dels activistes intersex Cheryl Chase i Mauro Cabral. De la mà d'aquestes persones podem reflexionar sobre com el gènere inscriu violentament en els nostres cossos i en les nostres ments, i podem intentar pensar-nos no com a homes o com a dones, sinó com a persones.