Dissabte, 27.3.2010. 05:00 h

Nàufrags del consumisme

Fa cosa d'un mes vaig començar a rebre trucades al mòbil de publicitat de Movistar. Al principi responia amb amabilitat explicant que no m'interessava l'oferta que em feien i que, si us plau, no em truquessin més. Les trucades, però, no paraven, ans el contrari: em podien arribar a trucar dues o tres vegades al dia. La meva indignació anava augmentant però em frenava pensar en la pobra persona que em trucava, que no en tenia cap culpa de les pràctiques abusives de l'empresa que la subcontracta per quatre duros. Tot i això, al final ja contestava pràcticament cridant (cosa estranya en mi) i demanant pel responsable (que mai no em passaven). I és que aquest assetjament, no se m'acut millor manera d'anomenar-lo, a part d'ineficient em va generar un estat d'indignació pel que entenia com una invasió de la meva intimitat. Misteriosament, un dia van deixar de trucar.

L'altre dia sopant amb cinc amics vam descobrir que a tres de nosaltres ens havia passat el mateix amb Movistar. Una de les amigues a qui li va passar es va estar informant sobre què es podia fer i m'ha enviat una informació que crec que val la pena difondre entre les pobres víctimes del màrqueting telefònic. Resulta que per evitar que et truquin et pots donar d'alta d'un servei anomenat 'llistes Robinson', que és un sistema informàtic creat per la Asociación Española de Marketing Directo, on poden enregistrar-se gratuïtament els consumidors que no vulguin rebre publicitat. Això sí, només funciona per les empreses adherides a aquesta associació i té una validesa de cinc anys.

Doncs bé, ja sabeu com fer-ho si voleu que el telemàrqueting deixi de fer-vos perdre els nervis o, senzillament, deixi d'espatllar-vos migdiades. El que trobo graciós és el nom d'aquesta llista: Robinson. Desconec el seu origen, potser és el nom d'un defensor dels drets del consumidor que va aconseguir crear aquestes llistes. De totes formes, em fa pensar més aviat en el literari nàufrag Robinson Crusoe. Deu quedar en el món alguna illa deserta de consumisme?