Contrapunt

Dilluns, 1 de maig de 2017 04:26 h


Fina Jonch


Dijous, 1.12.2016. 13:36 h

En record a Antoni Jonch

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 3 vots )
valorar_carregant carregant

En el bagul dels records, que tots guardem en el fons de la nostra ànima, no són poques les persones que van poder observar, viure i gaudir la transformació que al llarg de les dècades dels anys 60 i 70 del segle passat va experimentar el parc zoològic de Barcelona.

Des de mitjans dels anys 50, aquell atàvic “parque de las fieras” –així era com se l'anomenava llavors– va començar a canviar poc a poc la seva fesomia. Aquelles tristes i insignificants gàbies que l'omplien d'una manera gens acadèmica, van poder ésser substituïdes gradualment per unes instal·lacions més modernes i atractives. L'anomenada Gran Fauna Africana o l'Aquarama –el recinte del dofins, envoltat en les seves entranyes peixeres, grans i petites, plenes de peixos tropicals de colors preciosos– són exemples fefaents de com el Zoo es va anar transformant en un recinte moderníssim, nodrit d'uns ambients de fauna i flora pioners i únics al món.

Tota aquesta metamorfosi es deu a la figura del granollerí Antoni Jonch i Cuspinera. Ell en fou l'artífex principal a partir de l'any 1954, quan va guanyar les oposicions al càrrec de conservador del parc, i encara més quan, dos anys després, va esdevenir-ne el director. I també cal dir que enguany, el 16 d'abril, es commemoraven els 100 anys del seu naixement.

Davant d'aquests fets cal preguntar-nos: Què en queda de la seva tasca? Què en sabem? Em ve ara a la memòria un article que l'historiador nostrat Joan Garriga va escriure a La Vanguardia, l'any 2004, i en el qual plantejava aquest interrogant: Antoni Jonch, desmemòria interessada?. L'autor venia a dir que la història té una ideologia i que, per tant, la pot escriure gent diversa i amb uns interessos i tendències que no necessàriament han de ser coincidents.

Antoni Jonch, el meu pare, va haver de demanar una anticipació de la seva jubilació perquè al capdavant d'aquella institució, el seu estimat Zoo barceloní, ja no podia treballar-hi més. Els de la generació progre que hi van entrar amb l'adveniment de la democràcia van voler canviar-ho tot, la qual cosa volia dir que tot allò que s'havia fet durant la dictadura franquista, per bo que fos en alguns pocs casos, ja no interessava. Volien canviar el rumb i posar-hi el seu segell.

Antics companys de feina del Zoo –jo vaig treballar-hi durant deu anys– em van dir no fa massa temps: “A en Jonch el van menystenir”; podríem dir que li van fer mobing. Que trist!...”. I així fou, doncs, que l'any 1984 es jubilà. I van tenir la barra de nomenar-lo director consultiu, fins a l'any 1986. El bo del cas és, però, que al llarg d'aquests dos anys, com era d'esperar, no hi va haver ni una sola consulta de part dels nous gestors del parc. Aquest fet pot ser un petit indicador més de la tan exitosa transició a la qual ens hem hagut de resignar al llarg de tots aquests anys.

Aquella generació progre de la nostra transició va voler deixar de banda tota una sèrie de gent, entre els quals l'Antoni Jonch, perquè ja no els era útil. Els feia nosa. Quina llàstima de país!

Ell mateix va deixar dit respecte al Zoo: “el meu desig hauria estat el de col·laborar-hi tota la vida i de manera altruista...”. En un moment que s'està debatent el seu futur, em va agradar molt llegir a La Vanguardia del 27 d'agost passat allò que comentava un dels seus treballadors: “Jonch recorria les instal·lacions cada matí; veia cada dia el que passava amb els animals... Ara s'han substituït tècnics qualificats per gestors que no coneixen els animals. S'ha donat prioritat al màrqueting”. Quanta raó tenia, com hi ha món!

Aquesta és, per tant, la situació... I dissortadament, també, allò que resta de la tasca d'un home que va donar mitja vida pel parc zoològic de Barcelona, que va deixar empremta i tot un llegat del qual gairebé ningú no en vol saber res. Cal esperar, si més no, que la bona gent de Granollers no el tinguem en l'oblit.
lectures 1907 lectures       comentaris Cap comentari

publicitat

comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
perfil
Fina Jonch logo rss Veïna de Granollers. Psicòloga, especialista en psicologia clínica. Cofundadora i membre del Centre d'Atenció Psicomèdica, CEDAP. Cofundadora i membre de la vocalia de psicologia i psiquiatria de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques del Vallès Oriental.




arxiu


altres blogs


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2017
some rights reserved