Contrapunt

Divendres, 22 de setembre de 2017 00:56 h


Fina Jonch


Dijous, 29.6.2017. 17:30 h

Herència franquista i salut mental. Conseqüències de la violència, el terror i el silenci del passat

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 1 vot )
valorar_carregant carregant

“Mentre m'envelleixo en el llarg esforç de passar la rella damunt els records...”

El commovedor poema de Salvador Espriu He mirat aquesta terra ens remet a endinsar la mirada cap els nostres records, la nostra terra, la nostra societat.

Des d'aquell dissabte 18 de juliol del 1936 en que tot va saltar pels aires (l'esperit de la República) fins ara, han passat 81 anys!, i veiem com aquella memòria reprimida o ofegada, amb el fort impacte del silenci, de la por i dels horrors, encara perdura en el nostre inconscient col·lectiu i personal.

Els tres anys de guerra ferotge, la violència de la postguerra, amb els 40 anys de dictadura franquista han generat un trencament cultural, emocional i social tan profund en tots nosaltres, que no som conscients del seu abast.

De fet, els llargs anys de transició era quan s’havia d’haver posat damunt la taula la responsabilitat dels “vencedors” i del necessari penediment: haver parlat dels crims -tants anys callats- que es van fer, ens hagués permès elaborar el dol dels qui van patir, així com la reconciliació d’uns amb els altres. I això no es va fer.

La classe política, amb els seus “egos” d’omnipotència va interessar-li més callar, “mirar” a una altra banda i no es va fer neteja quan tocava. No va ajudar ni va voler escoltar als grups i associacions que anaven demanant fer memòria: una memòria responsable del què va passar. Aquesta manera de fer, se'ns ha enquistat de tal manera en la nostra societat que hem heretat un país danyat que està afectant a diverses generacions (la tercera i la quarta!).

A dia d'avui, aquella expressió que hem escoltat tantes vegades i que queda tan bé dir-la “cal recordar per tal que no torni a passar”, és un eslògan buit, que de moment, no ens serveix per poder-ne aprendre de la història viscuda.

A què ens porta tot això?. Quines són les conseqüències?. Quina relació té la nostra “salut mental” amb l’herència franquista?

Doncs que hem anat derivant cap a una societat egocèntrica, individualista, on sovint es posen de relleu -família, escola, treball, amics- situacions d’humiliar a l’altre, d’enveges, de menyspreu cap el que és diferent, de premiar el que no té escrúpols etc., la qual cosa afavoreix l’aparició de “símptomes” o actes relacionats amb la violència, els abusos, el bulliyng o el mobbing. Són conductes violentes generadores de por, que lluny de minvar van en augment.

També ens trobem amb una societat on la paraula-pensada està en descrèdit. El silenci de la dictadura ha continuat amb la transició i ens ha abocat a una democràcia on l’assignatura pendent en l’àmbit sanitari és l’atenció a la Salut Mental.

Comencem amb una dada que ens ha de fer pensar: si a mitats del segle passat la depressió afectava a un 0,5% de la població, com és que ara  afecta a més d’un 30%?. En la mateixa línia hi trobem les angoixes, fòbies i, d’uns anys cap aquí, també hi podem incloure a la població infantil i juvenil. És “molt” greu com se’ns està medicant!.

A banda de les forces econòmiques interessades (industria farmacèutica), ens trobem amb altres forces, com a la Universitat que, encara ara, sentencien que els nostres actes, pensaments o conductes són deguts al funcionament bioquímic del nostre cervell, tots els nostres sentiments, emocions i dolors patits...són tractats amb “la pastilla” corresponent, la qual cosa elimina la subjectivitat del malalt, poc importa la seva història, el seu passat, ni com li han afectat aquells dolors que en el present està patint el seu cos. La “pastilla” els aboca al silenci, a callar, a incapacitar-los i a quedar sotmesos i submisos al “poder” de la bioquímica cerebral. I parlen en nom de la ciència!

I també han sorgit amb força la psicologia positiva i la cognitivo-conductual; la primera ens diu: “has de sortir més, has de ser feliç, que la vida són quatre dies”. No podem estar gaire tristos, hem de passar pàgina del què ens passa. I la cognitiva-conductual enfoca els símptomes com el resultat de defectes d’aprenentatge, i que amb una “bona reeducació” ho podem corregir i ens elimina els malestars...

Amb això veiem que, tant la pastilla com les teràpies psicològiques que ens ofereix la sanitat pública continuen portant-nos al silenci...

Els psicoanalistes pensem que és imprescindible que davant d’una depressió, angoixa o fòbia i hem de veure un conjunt de “malestars” fruit d’històries humanes úniques amb vivències de pèrdues, separacions, malalties, etc.

Ja sabem que només per expressar els conflictes, neguits o preocupacions que tenim no ens elimina, per exemple una depressió, però sí que esdevé un primer pas -necessari i imprescindible- per poder parlar dels malestars, anar desgranant el què ens passa, prendre’n consciència i d’alguna manera, fer conscient allò que hem tingut a l’inconscient, és a dir saber l’origen del malestar.

I aquesta és l’aposta de la clínica psicoanalítica: anima a les persones a parlar i a reflexionar de les coses què ens passen (apatia, insomni, culpa, pèrdues...) del què ens costa, de les pors (a parlar, defensar-nos, lluitar...), de tot allò del passat què ens ha marcat i què en el present ens està afectant encara la nostra manera de viure el dia a dia.


lectures 890 lectures       comentaris Cap comentari

publicitat

comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
perfil
Fina Jonch logo rss Veïna de Granollers. Psicòloga, especialista en psicologia clínica. Cofundadora i membre del Centre d'Atenció Psicomèdica, CEDAP. Cofundadora i membre de la vocalia de psicologia i psiquiatria de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques del Vallès Oriental.




arxiu


altres blogs


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2017
some rights reserved